El senyor Pepet, metge de Cornellà del Terri, abans, durant i després
de la Guerra Civil
Pere Espinet i Coll descendent de la família Coll-Coloma, Cornellà del Terri
Mirant i revisant les notes manuscrites de la família Coll-Coloma, arrelada al poble de Cornellà del Terri, el senyor Pepet (metge), la senyora Maria (mestra d´escola (a.c.s), en l´apartat de la Guerra Civil, hi ha uns moments determinats que podien haver truncat les vides de les famílies Coll-Coloma. Un d´ells fou quan el temut Comitè d´Orriols, una nit del mes de juliol de 1936, va trucar de matinada la porta de cal metge i va endur-se el senyor Pepet. Va ser gràcies a la bonesa d´un grup de vilatans de Cornellà del Terri, entre ells en Manut, que amb valentia van poder aturar el que podia haver estat una pèrdua prou significativa per al poble. Durant la Guerra Civil, cal metge acollí refugiats del País Basc i bona part dels elements litúrgics catòlics de l´església de Sant Pere.
La retirada a cal metge, on s´instal·la un improvisat hospital, el quarter general del líder republicà Líster i el senyor Pepet fent sobreesforços, ajudat per les filles i gent del poble, aconsegueixen guarir molts dels joves soldats que la maleïda guerra els va truncar la seva joventut.
El febrer de 1939, els nacionals entren a Cornellà. El servei d´intel·ligència militar de l´exèrcit nacional, molt arrelat a la temuda Gestapo, invaliden el senyor Pepet de fer de metge, al·ludint que havia curat l´exèrcit roig. Però una vegada més, la bonesa de la gent del poble de Cornellà del Terri va fer possible que el senyor Pepet tornés a fer de metge fins pocs dies abans de la seva mort, visitant la gent de Cornellà, Sors, Pujals, Santa Llogaia, etc.,
Ideologies anticientífiques
a TV3
eulàlia xalabarder girona
Escric amb certa recança i angoixa. Quan els pares i mares deixem els nostres fills i filles mirant TV3 en horari d´infants, creiem que no ens hem de preocupar. Després d´una notícia de l´Info K de fa uns dies, el meu disgust davant de la falta de rigor científic i manipulació ideològica del programa a través de les seves presentadores -que el que fan és llegir un guió que algú ha preparat- és molt profund. Em plantejo desconnectar-me del meu canal de sempre, perquè és el canal català públic.
En aquell programa es van incorporar conceptes com «hi ha nenes amb penis i nens amb vulva» que no podien més que provocar una confusió terrible en les percepcions i sentiments de les criatures que miraven el programa; criatures que, per altra banda, no tenen el filtre de l´esperit crític desenvolupat i, si les coses les diuen noies simpàtiques i somrients les consideren com certes, sense plantejar-se res més. Que hi hagi casos excepcionals que necessitin un estudi per esbrinar la realitat de la situació no dona dret a una televisió pública, que paguem entre tots, a tergiversar el que és la normalitat natural -és a dir- per naturalesa pel que fa a la distinció de sexes. Fer basar la definició del sexe en els sentiments de la persona és, com a mínim, poc científic. I no entro en cap més mena de consideració, perquè no val la pena. Els nostres fills i filles tenen dret a viure una infància normal, sense angoixes provocades per unes ideologies que ells i elles no han generat. És una situació gravíssima la que ha generat TV3 amb aquestes afirmacions anticientífiques com a mínim, perquè la definició del sexe d´una persona va indiscutiblement lligat a la presència de genitals. Els sentiments costen de definir, fins i tot en l´edat adulta.
La Bíblia
Maria Àngels Mató i Pallí girona
Els jueus i els cristians llegim a la Bíblia passatges que fan pensar que -si la humanitat lluités per posar-los en pràctica- tot podria anar mes bé, bastant millor. La societat, els països, podrien gaudir de l´autèntic benestar. Benestar d´ànima i cos que això som els humans: un cos animat i ple de vida; cadascun de nosaltres amb una personalitat i missió insubstituïbles.
Tornant a la Bíblia conjunt de llibres que jueus i cristians creiem fermament que són «paraula de Déu» hi llegim: «No robeu, no mentiu ni us defraudeu els uns als altres, no jureu en fals pel meu nom (...) no oprimeixis als altres ni els prenguis allò que és seu, no retinguis fins l´endemà la paga del jornaler (...) no donis sentències injustes; no siguis parcial amb els pobres ni afalaguis els poderosos (...) no et vengis ni guardis rancúnia (...) estima als altres com a tu mateix»... Podem negar que aquests problemes de comportament són actuals?
