Cartes

Avui, dimecres 8 de març, tot són bons desitjos i reivindicacions a favor dels drets de les dones. I demà? On hauran quedat totes aquestes bones intencions? Sempre he cregut que el dia que no tinguem necessitat de celebrar aquesta diada, serà perquè ho haurem aconseguit. Mentre, haurem de continuar recordant a tots els homes d´aquest planeta, començant pels nostres homes, fills, amics i caps, que tenim el dret de ser respectades, considerades i valorades com éssers humans, única i simplement. Demà (avui) m´agradaria llevar-me de bon matí i que la violència i la desigualtat de gènere haguessin desaparegut i que totes les diferències socials que reprimeixen i amenacen a moltes dones del món ja no hi fossin mai més.

Carta a les treballadores del SIECHEJ AYAD KERRUM SILS

Aprofito el dia internacional de les dones treballadores per felicitar les treballadores del Servei d´Intervenció Especialitzada (SIE), destacant la seva necessària actuació en l´àmbit de la violència masclista. Per altre costat, aprofito també per denunciar totes aquelles institucions, organitzacions, empreses i persones que fomenten el masclisme i la discriminació de les dones. En aquest cas, m´agradaria demanar la dimissió de l´eurodiputat, el Sr. Janusz Korwin-Mikke, per dir en el parlament que els homes tenen salaris superiors que elles, perquè són més febles, més petites i menys intel·ligents. És injustificable tenir un representant nostre en el si de la sobirania popular explicant falsedats i manifestant comportaments salvatges que danyen la dignitat de les persones.

Convido a totes les dones i els homes a lluitar contra el micromasclisme: conductes i missatges subtils que reben les dones sovint quan van acompanyades dels seus companys sentimentals; per exemple, quan arriben embarassades a algunes consultes de molts centres de salut; quan volen reparar els seus propis vehicles en alguns tallers mecànics o comprar en algunes botigues d´electrodomèstics, etc.

Tal com diu Charlotte Bunch: «La violència sexista, racial, de gènere i altres formes de discriminació en la cultura no poden ser eliminats sense canviar la cultura».

M´agradaria acabar fent una crida a totes les dones i a tots els homes a obligar els nostres representant polítics a desenvolupar un sistema educatiu inclusiu i democràtic, amb l´objectiu de fomentar la cultura del respecte i la igualtat.

Em queixo tristaD. Fusco i l´alumnat de 4t d´ESO-B de l´INS PALAMÓS

La fibromiàlgia em deu una mare. No sé a qui m´he de queixar exactament, però em ve de gust desfogar-me a través d´aquesta carta del lector. A qui em queixo? Al Sistema Sanitari per no invertir-hi més diners i poder prendre més mesures? Al metge que literalment li va dir a la mare: «Senyora, ha d´aprendre a viure amb dolor»? Només fa dos anys la meva mare, Isabel, treballava com ningú. Podia mantenir i cuidar les seves dues filles i encara li sobrava temps per tenir la casa impol·luta. La recordo sempre plena d´energia, treballant de cuinera. Venia a casa, es dutxava, ens deixava el sopar fet i tornava a la feina. Avui li cuino jo. Últimament es fa molt estrany arribar de classe i no veure-la estirada al sofà; ja és normal preguntar-li: Com van els dolors avui? I ella em somriu, trista. No se´ls posa la cara groga, ni es veu cap senyal físic que indiqui que estan rovellats per dins, que no poden dutxar-se ni vestir-se, ni tan sols pentinar-se sense que el seu cos els faci mal. Estaria bé comptar amb una mica d´ajuda per part de les institucions públiques. Estaria bé que Sanitat posés en marxa un pla perquè aquests malalts poguessin gaudir d´una encara que sigui mínima pensió que els permetés sotmetre´s a tractaments pal·liatius.

I sí. Em queixo trista. Trista de veure com, a poc a poc, la meva mare es va acostumant al dolor.

Epidèmia corrupta al descobertJOAN JANOHER I SADURNI VULPELLAC

És una malaltia que avança a passos agegantats: almenys cada dia que passa no deixa de ser notícia. Hem arribat a tal extrem que els infractors, la majoria són tots de la mateixa branca i condició, no sembla gens insòlita la font com l´origen dels fets, per quant podem assenyalar i d´això ja en fa molts anys. Que el denominador comú s´aplega per golejada amb el Partit Popular. Ara ha tocat al responsable polític de la comunitat de Múrcia, al que s´intenta amaga el fet. Quans assumptes de la mateixa epidèmia, s´intenten cobrir amb desmentir-ho?

Potser creuen que encara vivim sotmesos a una total ignorància? Faríem un seguit de preguntes i les respostes continuarien falsejant els fets dels culpables. Llavors: per què no se centra la justícia en perseguir i condemnar els corruptes? La manca d´actuació responsable dels juristes manté oberta l´acció de continuar delinquint, sense cap escrúpol pel que podrien esperar, s´hi amaguen molts favors?

No és un qüestionari de preguntes, solament puntualitza, com arribarem si no saben posar fre a la corrupció. Persegueixen fets polítics: als que sí es jutgen i volen inhabilitar-los dels seus càrrecs. En canvi, l´expropiació de diners públics se la encobreix com a possibles inculpats, i mai ningú els ha obligat a retornar.

Considero que els fets exposats, si són uns virus que cal aturar, de no fer-ho, quedarà al descobert el format de fer justícia a l´ombra, sense veure la llum.