Cartes

Francesca Barti Comalat BANYOLES

Persones que presenten una actitud «soviètica» poden ser nocives. Què vol dir això?

Persones que treuen foc pels queixals, dragons per les orelles i serps pel nas, que se centren en la negativitat absoluta, gens empàtiques i amb escasses habilitats socials poden alterar el nostre estat d´ànim si no ens sabem protegir.

Persones que ens podem trobar en diferents entorns (laborals, familiars, amistosos, esportius...).

Persones que costen de tractar-les ja que tot els rebota perquè són roques tan dures que fan inacessibles les paraules, gestos, actituds dels altres.

Ara bé, què podem fer al respecte?

Dues coses. Una és aprendre a separar el seu malestar de manera que no afecti a la nostra salut mental i física. Tenir unes bones competències socials i saber gestionar-nos mentalment i emocionalment. L´altra, és evitar normalitzar la seva actitud, cosa que malauradament es fa per desconeixement a l´hora de gestionar aquestes situacions. No es pot permetre que ens faltin al respecte, que ens cridin i ens tirin la seva brossa a sobre com si fóssim abocadors del malestar aliè.

No és fàcil, però tampoc és difícil. Tot és qüestió de pràctica. El més important és saber dir «no».

Virtualisme afectiu

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque TORROELLA DE MONTGRÍ

S´acaba d´obrir a Barcelona Lumi Dolls. Tal com diu la seva web, és la primera agència de sex dolls que té nines realistes. Es veu que és un negoci que ja existeix en països com el Japó i els Estats Units. Nines de format real, que aviat seran robots perquè ja s´anuncia que en un futur aquestes nines tindran intel·ligència artificial i podran parlar i contestar les persones.

En el fons és el mateix: un objecte o una màquina d´un món artificial, que no entén d´afectivitat, però que la substitueix. Mentrestant, el món cada vegada és més virtual. S´interacciona cada vegada més amb màquines i, de resultes, les relacions afectives també es fan virtuals.

Potser amb el temps la tecnologia farà que aquests invents puguin simular emocions, però aquestes no seran reals. No obstant, qui sap si més d´un, o si milers de nosaltres, ja fa temps que ha deixat de diferenciar entre el real i l´irreal.

Els 100 anys del TBO

Lluís Torner i Callicó girona

Aquest mes de març, per oblidar-nos un xic dels diferents panorames -o si voleu escenaris, com es diu ara- polítics, judicials, econòmics, socials, etc. ens alegra la notícia d´un aniversari que, als que ja som una mica grans, ens porta a recordar el temps de la nostra infància, i fins i tot part de la jovenesa, es tracta del 100è aniversari de la publicació del TBO. Va sortir en una època convulsa, el 1917, temps amb molta precarietat, inseguretat i lluites socials, i per tant vingué a portar, una mena de pal·liatiu, pensat bàsicament per a l´entreteniment de la mainada, però que també podia ser un xic útil per als més grans. Eren temps en què la lectura i la literatura, era cosa de pocs, i per tant el TBO venia a ser un incentiu que, d´una forma molt senzilla, a l´hora que distreia, engrescava a la imaginació i a la lectura. En aquells anys ja hi havia també una altra exitosa publicació, El Patufet, aquesta en català, amb la qual va coexistir una temporada, fins que, a partir de l´any 1939, com una de les prohibicions pròpies del règim, El Patufet deixà de publicar-se, mentre que el TBO seguí endavant.

Per a la gran majoria dels infants nascuts a la postguerra, el TBO passà a ser una lectura habitual, som molts els que el que havíem passat molt bones estones llegint-lo, i avui recordem, encara, històries dels seus principals personatges, entre els quals la popular Familia Ulisses, els invents dels Professor Franz de Copenhage, l´Eustaquio Morcillón i el seu fidel Babalí, etc. Més tard ja sortiren altres publicacions, entre elles: El Pulgarcito, DDT, Hazañas Bélicas, etc. i amb el temps algunes en català: El Cavall Fort, El Tarlà, que s´anaren repartint els lectors, i els TBO perdé progressivament el seu protagonisme, fins que cap als anys 80 del passat segle XX és deixà de publicar.

Pel que fa al TBO, ara sortirà un exemplar commemoratiu del centenari que, de ben segur a molts, amb una certa nostàlgia - consti que no pretenem fer-ne publicitat- ens plaurà adquirir-lo, per recordar aquells enyorats vells temps.

A la CUP se li ha vist el llautó

joan garcia Girona

Els joves de la CUP han intentat vendre que defensaven dues línies polítiques: la independència de Catalunya i un model d´esquerres a on la corrupció no tenia cabuda. Es pot enganyar durant un temps però no sempre. Al final, la balança ha caigut cap a l´independentisme radical. D´esquerres, només de paraula. El nacionalisme radical i tronat a tot el món és patrimoni de la dreta per conservar els seus privilegis i amagar sota la bandera interessos particulars i corrupcions: el Front Nacional francès, la Lliga Nord d´Itàlia i els partits emergents d´ultradreta d´altres països europeus. Solidaritat i internacionalització, zero. O el Brexit, per exemple. Primer nosaltres i després nosaltres.

Llevat d´algun tuit per dissimular, la CUP ha desaparegut arran de les noves revelacions del cas 3% i les confessions del cas Palau. ¿Amb quins arguments socials i d´esquerres pot justificar la CUP el seu suport a JxSí, coalició liderada per un partit amb indicis de corrupció fins al coll? L´única justificació és que només els preocupa el nacionalisme.