Innova´t Educació- Verges-KentuckyJesús Culebras Devesa Verges

En primer lloc, felicitar a l´escola Vedruna de Terrassa per l´organització de la final Nacional de la Vex Robotics Competition.

En segon lloc, benvolgut lector, fer-te saber que un equip de cinc components d´un «petit país», tal i com diu el cantant Lluís Llach, anomenat Verges va guanyar aquesta fase nacional. Aquest grup de cinc joves han treballat durant cinc mesos amb uns mitjans molt migrats construint aquest mecanisme. Això no hauria estat possible sense l´ajut dels educadors d´Innova´t Educació. Innova´t és un grup d´educadors que saben transmetre uns valors que ens demana la societat actual: la cultura de l´esforç, el treball en equip, gaudir d´allò que estan fent, l´amistat, aprendre dels errors, saber acceptar les decisions, etc.

En tercer lloc, ara toca competir pel campionat del món als EUA, més concretament a l´Estat de Kentucky.

I ara què? El primer repte és aconseguir els diners per a les despeses que comporta el viatge , perquè no som famílies amb un gran nivell econòmic. L´objectiu és que tots els cinc membres, entrenador i director puguin anar-hi.

Com es pot col·laborar? Entrant a la pàgina camiakentucky.cat

Vinga! Animeu-vos a fer les vostres petites aportacions per portar la bandera del nostre país petit als Estat Units.

Al final perdré un ronyó per la llista d´esperaSusana Cullell Fernández CelrÀ

Jo voldria explicar el meu cas. Des del mes de setembre que vaig patir un còlic de ronyo i la meva sorpresa va ser que la pedra no era una pedra normal sinó una litiasi cloriforme. Em varen derivar després de diverses proves a un uròleg. Aquest em va dir que era operació per treure aquesta pedra perquè no es podia desfer, també em va informar que hi havia una petita solució provisional d´un mes aproximadament que era un catèter doble perquè el ronyó no patís massa.

El dia 29 de desembre vaig entrar en un quiròfan per posar-me aquest catèter intern a l´espera de la meva operació definitiva. Des de l´11 de novembre estic en una llista d´espera i el dia mai arriba perquè no em poden deixar ingressada si la funció renal és bona. Aixó vol dir que mentre un dels dos ronyons funcioni un 10% no sortirà malament.

El ronyó on hi ha la pedra, quan em varen practicar una prova que es diu renograma, només treballava un 30% el mes d´octubre. Tant jo com el meu doctor, que no pot fer-hi res, pensem que aquest ronyó el tinc perdut. Ja sabem que amb un ronyó es pot viure però crec que no és necessari arribar a aquests extrems per intervenir una persona. Tot això es veu que és culpa de les persones que programen les operacions a l´hospital Josep Trueta de Girona. Per això em veig obligada a fer aquest escrit.

La llengua castellana i el pecat original

Josep Baella Isanta GIRONA

En Manuel Peña ens assegura que, a Barcelona , «des del final del segle XV fins al darrer terç del segle XVI l´hegemonia del català és quasi absoluta». Les obres en castellà eren quasi inexistents. Quant a València, en Fhilippe Berger, ha apuntat que des del 1474 al 1489 s´observa una producció del 33,33% d´obres en català i el 66,66% en llatí, sense cap obra en castellà. Cap ni una. I encara, del 1490 al 1510, s´amplia encara més l´edició d´obres catalanes, que suposaran ja un 46%; es redueixen les llatines al 49% i apareixen tres llibres estampats en castellà, que computen un ínfim 4%. «Miraculosament, entre 1510 i 1524 es produeix un augment desmesurat de l´edició de llibres en castellà, que ara ja contempla un 45% de tota la producció editorial».

L´historiador francès Pierre Chaunu assegura a La España de Carlos V que «Castella va ser una colònia de l´Espanya mediterrània», ja que les dues parts de la península mostraven un nivell de desenvolupament ben diferent, destacant clarament l´avenç superlatiu de l´Espanya mediterrània

És evident que la llengua catalana es va desenvolupar molt abans que la llengua castellana i va crear una cultura generadora de progrés que es va estendre per la península i per la mediterrània. «El pecat original de la llengua castellana es que es va apropiar la cultura catalana, de la nit al dia». Castella era el paradís del monarca absolutista. Amb l´ajut malèvol de la Santa Inquisició, els llibres entraven en català a la impremta i sortien en castellà.