La sorprenent arribada de Donald Trump a la presidència dels EUA ha generat una progressiva allau de crítiques, dins i fora del país, en el sentit de deixar de considerar els líders nord-americans com a «referents del món lliure» i fins començar a catalogar-los de socis «poc fiables», com si altres àrees del món (per exemple, la desunió Europea) poguessin començar a actuar pel seu compte.

Però la veritat és que, tot i les advertències de «decadència», les dades assenyalen que encara segueix sent una potència a la qual els altres no poden acostar-se. Per exemple, si observem el PIB mundial, els Estats Units n'acaparen una quarta part, força per davant del 15% del país que apareix en segon lloc (la Xina).

O la seva rellevància financera. Si a finals del segle XIX la capitalització borsària nord-americana era del 15% del total del planeta (per darrere del Regne Unit), el pes de Wall Street sobre la resta de mercats borsaris és ara superior al 53%.

Sense oblidar la seva capacitat d'innovació. No només pel lideratge tecnològic de Silicon Valley, sinó per aplicar-la en camps on pot estar guanyant batalles estratègiques. És el cas del petroli: fa tres anys, el país capdavanter de l'OPEP (l'Aràbia Saudita) va decidir abaixar sobtadament els preus per destruir la indústria del fracking nord-americà (que només era rendible amb un preu de 80 dòlars per barril); ara, es troba que les empreses d'aquest sector han incorporat innovacions que els permeten reduir els seus costos d'extracció a poc més de 30 dòlars.

I, tot i l'histrionisme de Trump o l'alt endeutament al país, tampoc s'ha d'oblidar que els EUA encara disposen de l'argument definitiu: l'Exèrcit amb més capacitat destructiva. Això sí, amb creixents problemes per finançar les seves activitats bèl·liques.