Un «bravo!» per la música

La millor confitura, diu la saviesa popular, es troba al pot petit; en política, a voltes, són les petites decisions les que marquen la diferència. Dos exemples: 1) el Govern de Suècia, aquell país que als dels sud tant ens fascina, va decidir a finals de l'any passat plantar batalla al consumisme desenfrenat tan contemporani amb l'aplicació de desgravacions fiscals a les reparacions; fins llavors el 25% de l'import d'una factura per arreglar una bicicleta, per exemple, corresponia a impostos. Amb el canvi normatiu, el percentatge va quedar reduït al 12%; 2) Girona vol impulsar una nova llicència perquè els negocis amb permís de bar musical o de cafè teatre ho tinguin molt més fàcil a l'hora de programar concerts de petit format. La iniciativa, explica el regidor de Cultura, Carles Ribas, parteix de «la idea del pub anglès», on la música en viu té molt més protagonisme que en la tasca catalana o espanyola. I la idea, precisa, persegueix fer compatible una de les expressions culturals més agraïdes de presenciar del món mundial amb la tranquil·litat dels veïns. Vet-ho aquí que un petit canvi normatiu pot representar un impuls enorme per a un sector imprescindible que massa sovint les administracions han deixat de la mà de Déu. Com és preceptiu en els bons concerts, la cosa es mereix un fort aplaudiment d'entrada; l'ovació la reservarem per a més endavant, un cop la nova norma tingui vigència i se'n palpin els resultats. En qualsevol cas, bravo pel «programa»! Els petits canvis -ja ho deia l'entranyable Capità Enciam, a TV3, fa una bona colla (massa!) d'anys- són poderosos: modificar una ordenança no costarà un duro (0,03 euros) i pot animar l'existència d'uns artistes necessaris, els músics, que s'han convertit en mestres de les finances domèstiques per arribar a final de mes.