Es diu que a Girona s´afavorirà que els músics toquin a bars i locals petits. És una bona notícia que l´Ajuntament aposti pels espectacles de petit format. Acostuma a ser que les institucions es dediquen a prohibir i regular la vida dels ciutadans, de vegades fins a límits incomprensibles. El col·lectiu de músics és dels més perjudicats i no solament per la crisi sinó també pel que representa una part fosca de les noves tecnologies. Tot és pot copiar, reproduir i vendre sense control i la música n´és víctima. Els drets d´autor han caigut a l´abisme. La cultura d´una ciutat ha de ser alguna cosa més que una etiqueta de prestigi perquè és un cos viu. El poder n´ha de mantenir l´evolució. Evolucionar implica beneficiar que els músics trobin els camins adients per expressar-se i mostrar la seva obra. Això vol dir i sobretot en l´època actual, disposar d´una xarxa de locals en els quals hi trobin un espai. Escenaris en els quals es puguin guanyar la vida. Un gremi que passa per èpoques agraïdes i massa sovint complicades. És il·lògic que el poder local sancioni amb impostos la cultura. Si no té en compte l´empenta que sorgeix en la terra que governa, la ciutat cau en un erm de qualitat i alhora trist. Bellesa morta. Sense nervi ni esperit. El talent no és una qüestió esporàdica ni de franctiradors, és l´ànsia que creix amb el feedback. La idea és bona, convé no castigar amb normes excessives la possibilitat de desenvolupar-la. Els músics no han d´estar tutelats, han de guanyar quatre duros per arribar menjats a la propera actuació. De genis en surten pocs en cada generació, ara, de bons músics no para d´haver-n´hi. Músic ben pagat fa bon so.
