Manuel Vázquez Montalbán va ser el primer intel·lectual d´esquerres que va defensar la dimensió social del futbol: «El futbol és la religió disse­nyada en el segle XX més estesa en el planeta» és una de les seves frases. Més recentment hi ha aprofundit Jorge Valdano: «Va deixar de ser l´opi del poble quan els intel·lectuals li van perdre la por. Fou un disbarat de l´esquerra, que acusava les dictadures de distreure el poble de la lluita obrera amb el futbol. Les democràcies s´han encarregat de demostrar que ells també saben fer-ho». Ningú no dubta des de fa temps que el futbol és un fenomen social, econòmic i polític. I cada cop més: el negoci futbolístic ha crescut exponencialment els últims anys. Alguns alerten que la bombolla pugui esclatar. En qualsevol cas, totes les ciutats volen tenir un club a l´elit futbolística: per difusió, per imatge i també per la cohesió social que es crea a l´entorn dels colors d´un club de futbol, encara que avui les propietats siguin societats mercantils. Els equips de futbol representen una ciutat, una col·lectivitat que no fa distincions entre classes socials. El Girona FC, fundat el juliol de 1930 a l´antic bar Norat de la Rambla, torna a tenir avui la gran oportunitat d´ascendir per primera vegada en la seva història a la Primera Divisió. En quatre de les últimes cinc temporades se li ha escapat la glòria en l´últim moment de la temporada, fins i tot en l´últim sospir. Aquest vespre tornarà a tenir una nova cita amb la història: només li cal un empat contra el Saragossa. Fa dies que a la ciutat i a bona part de les comarques gironines es respira aire de Primera Divisió. Cert que el futbol professional no és més que una activitat d´oci, però comptar amb un equip de futbol a la Primera Divisió d´una de les lligues més importants del planeta és un anhel general. Sobretot amb l´actual repercussió mediàtica i televisiva. La història del Girona està farcida d´alts i baixos. En nombroses ocasions ha vorejat la desaparició. L´equip va tocar l´infern futbolístic amb descensos a Regional Preferent i Primera Catalana els anys vuitanta i noranta del segle passat. Van haver de passar gairebé cinquanta anys per recuperar la Segona A perduda l´any 1959. Fou el juny de 2008. Allò ja va ser un somni. Pocs socis del Girona FC imaginaven poder viure algun dia un ascens a Primera Divisió. Avui és a punt de convertir-se en una realitat. I aquesta oportunitat arriba en un dels millors moments de la seva història. No només disposa d´un equip amb grans capacitats esportives, també hi ha una estabilitat social i econòmica com feia anys que no existia.