Cartes

daniel castro gómez girona

Girona m´enamora:

Les cases de colors de l´Onyar, Temps de Flors, Fires i Barraques... I recentment; Joc de trons. Escape in the park 2016. Sea otter Europe.... No calen més reclams per atapeïr Girona de turistes, encarir l´habitatge, tallar carrers, fer una odissea impossible l´aparcament del cotxe, i deixar-nos part de la nit sense dormir.

Ja va passar l´any passat amb el festival de música techno Escape in the park, celebrat a la devesa de Girona. Un concert amb música exageradament alta que feia vibrar els vidres de casa fins passades les 3 de la matinada. I ahir, el mateix. Fins passada la 01.00 de la nit d´avui no va acabar la celebració de l´ascensió del Girona FC a 1a divisió. Una celebració amb música i amb un spekaer cantant -oé oé oé!- com a única insígnia. Quan avui no és festiu i gairebé tothom s´ha d´aixecar d´hora per treballar o anar a l´escola.

Així que vaig trucar a la Policia Municipal. Tenia entès que, per poder conciliar el descans dels veïns, a partir de les 22 h calia deixar de fer soroll. Em van informar que l´ordenança municipal havia canviat i que, des de feia uns 3 anys, l´hora límit eren les 23 h.

La meva pregunta és: si els ciutadans i ciutadanes hem de guardar la guitarra a aquesta hora, per què l´Ajuntament va dues hores tard? N´estem farts.

La meva història amb el Girona

angel lapiedra i fortuny girona

El futbol mai no ha estat el meu fort. Tanmateix el Girona, el club de la meva ciutat, l´he sentit sempre lligat a la meva particular història.

Recordo quan, de petit, el meu pare i el meu avi em duien a Montilivi. Sèiem a la zona dels «palcos», amb uns «puros» que es fumava l´avi que feien feredat.

Ja una mica més gran, les meves visites a l´estadi les feia amb els meus primers amics del «cole». Més que veure el partit espiàvem un dels nostres «profes», que solia prodigar al camp la mala bava que tan poc aconsellava a l´escola.

Com no oblidar, tampoc, el meu període de joventut rebel, on fins i tot m´hi vaig fer soci, tant del club com de la Penya Immortal, la segona que es va fundar, el 1992. Durant aquells anys, inesborrables, hi acudia ja amb els «col·legues», en Pepe, en Xevi... Animàvem uns jugadors que competien a categories tan elementals com la Tercera Divisió, la Segona B, i fins i tot la Regional Preferent. En aquella època els habituals a Montilivi es podien comptar amb els dits de les mans, uns quatre-cents, a tot estirar; si fins i tot ens saludàvem amb la mà d´un gol a l´altre!

Actualment, què voleu que us digui... El futbol continua sense fer-me fred ni calor. Tot i així vaig acudir puntualment al camp durant les proppassades fases d´ascens, així com a la festa de diumenge passat.

Res, diguem que em sento deutor amb el meu tros de biografia barrejada amb el club, i escric aquesta carta que vol ser nostàlgica i alhora d´intensa felicitat per la fita aconseguida. Gràcies a tots, jugadors i entrenador en primer lloc. Gràcies, antics companys de la Penya Immortal pels anys viscuts. Els que encara hi aneu que hi gaudiu de valent! A tots i amb tots: visca el Girona FC!!

Interès pel català des de Màlaga

marta pacheco màlaga

Fa un any i mig que vaig arribar a Màlaga. M´he instal·lat a viure-hi i m´encanta aquesta ciutat.

Aquesta setmana impartiré tres classes de català a particulars interessats a aprendre la llengua catalana. Què hi ha, d´interessant, a explicar això?

En realitat, no gaire, només volia compartir-ho amb l´ànim de contrarestar la «suposada» imatge negativa dels catalans fora de Catalunya. Últimament s´han recollit notícies sobre aquest tema als mitjans de comunicació, i he pensat que seria un bon moment per comentar la meva experiència.

Les malaguenyes i els malaguenys a qui he pogut conèixer, a causa de la seva voluntat per aprendre aquesta llengua, mostren que no tenen prejudicis negatius cap als catalans. Ans al contrari, a vegades em deixen bocabadada pels comentaris sobre la cultura catalana.

Òbviament, cinc, vuit o deu persones interessades en el català no representen tota una població. Però penso que també cal donar una visió local sobre el que passa en una terra que no pertany a Catalunya.

Salutacions des de Màlaga.

Incoherents

luis carrillo girona

n És magnífic i digne d´elogi l´exemple d´un club humil que aconsegueix enfilar al cim de la competició futbolística, sens dubte. Però no s´entén què festegen Puigdemont i la seva colla, si resulta que el seu màxim anhel és treure el Girona CF d´aquesta competició.

Que algú m´ho expliqui, i que expliqui a la gent, que si triomfa en els seus afanys ens quedarem sense veure a Montilivi els ­millors jugadors de futbol del món.