Si hem de fer cas de la numeració de les fites, a la punta de l´Ocell acaba la frontera entre Espanya i França. Al coll dels Belitres, a prop del memorial que recorda la retirada de 1939 i on encara es dreça impertèrrit un monòlit franquista, hi ha la fita 600, damunt del llom de la muntanya la 601 i a baix, a la cova Foradada, els que l´han vist, diuen que hi ha la darrera, la 602. Allà, als peus de la punta de l´Ocell, acaben els Pirineus i la serra de l´Albera, la Costa Vermella es concatena amb la Costa Brava i les aigües del golf del Lleó es barregen amb les del mar de cap de Creus. Damunt dels penya-segats dominen diversos tons de verd, sobre un tou groc de palla, que s´escarteja amb el pigallat aquí i allà, del groguís encara més viu de les flors de les figueres de moro, que van plantar abans de la fil·loxera per a protegir les vinyes del bestiar. Les vinyes no van sobreviure però l´Opuntia stricta sí. Estols de papallones patrullen entre les tiges de fonoll, algun gavià planeja amb les ales esteses aprofitant que bufa una mica de tramuntana i els falciots fan vols rasants perseguint petits insectes guerrillers. La remor socarrada d´un tren en maniobres a l´estació de Cervera, trenca una mica l´harmonia del moment, mentre un cotxe de la gendarmeria puja fent giragonses per la carretera i una parella de turistes anglesos, amb barret de lona colonial, assenyalen cap a l´Spanish railway station, com qui acaba de descobrir la resta del món. Els gendarmes arriben a la ratlla fronterera i s´aturen, porten amb ells tres individus de pell colrada i els comminen a baixar cap a Portbou pour le chemin. Europa, com sempre, de puntetes per la punta de l´Ocell.
