Seguretat als accessos a l´escola Maristes de Girona

Bernat Hernández. girona

Sortosament l´accident de trànsit del dia 8 de juny, a les set del matí davant l´edifici de la Tresoreria de la Seguretat Social a Girona, només ha comportat destrosses materials. Ens ha de servir per recordar, altre cop, la perillositat d´aquest tram en hores escolars.

Mantes vegades ens hem adreçat a la direcció de l´escola Maristes de Girona i a l´àrea de mobilitat de l´Ajuntament de Girona per insistir en la necessitat de moderar la velocitat de circulació d´aquest tram de l´avinguda Josep Tarradellas i garantir un pas segur de l´alumnat i famílies en el semàfor intermitent d´incorporació des del carrer del Poble Sahrauí a l´avinguda. Els incidents de vehicles que no respecten la prioritat de pas i les confusions originades per alumnat que no ha pogut creuar en grup són habituals.

Aquesta escola, a més, no compta amb cap via segura d´accés per al vianants, que doni seguretat també als carrer adjacents a l´escola i els marqui amb indicacions. La presència esporàdica d´agents cívics o policia municipal, i no cal dir la decisió d´eliminar els dispositius de petició de pas als semàfors (mentre es mantenen a la resta de la via!), no són solucions al problema, òbviament.

Cal implicar-se ufanosament en un projecte europeu com School Chance i no veure la necessitat de fa anys d´una actuació local, precisa, urgent i evident? En fi.

«Adeu, Espanya!»

jordi pausas paris

El Govern espanyol passà pel «ribot» l´Estatut d´autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya. Conseqüentment, ara ens neguen les urnes per decidir lliurement el nostre futur. Les possibilitats concebibles per entendre´ns amb Espanya són una pura il·lusió de l´esperit. Adeu, Espanya!..

Matrimoni, sí o no?

Francesc A. Picas la jonquera

Què pensaríeu si un dia entréssiu a un temple i veiéssiu al peu de l´altar una parella d´homes, o una parella de dones que esperen un capellà que els casi?

Creuríeu que us heu equivocat de temple. Que aquella no és l´església que va fundar Jesucrist, i que actualment regeix el papa Francesc. Ni és l´església del bisbe de Solsona, ni dels bisbes catalans.

Tothom té dret a tenir un criteri propi sobre l´amor i el sexe. Criteri que cal respectar, com cal respectar el criteri de l´Església catòlica, que ofereix i defensa el matrimoni d´home i dona.

Des que el món és món, tots els homes de la terra som fills d´aquest tipus de matrimoni: d´home i dona.

És molt propi, doncs, que aquest estil de matrimoni, fruit de l´amor, cal que sigui protegit per la societat. Cal que gaudeixen d´una digna vivenda. Que tingui els suficients ingressos, fruit del treball i de l´esforç. Que si tenen fills, puguin fer-los créixer i vetllar per la seva salut. L´Església ofereix als pares una educació per als fills, que és una garantia i una satisfacció per a tothom en el dia de demà.

L´espiritualitat,

un reclam

Miquel Mompió i Azemar riudarenes

Molts hem esdevingut uns descreguts. Atesa la incertesa del més enllà, els que som agnòstics o ateus patim un nivell més o menys gran d´angoixa, que ens persegueix com la fura ho fa amb els conills.

Per emplenar el buit que ens produeix aquesta incredulitat en Déu, han nascut els ­gurus de l´espiritualitat, que, en tractar de fer-nos els seus fidels seguidors, miren de construir-se les seves sectes. Amén.