Resposta a la Sra. Carme Roig Fàbregas (queixa a l´Ajuntament de Blanes)Juanjo Navarro tinent d´alcalde d´Obra Pública i Medi Ambient de l´Ajuntament de Blanes

En resposta a la queixa que vàreu publicar en aquest mitjà el passat 8 de juny, formulada per la Sra. Carme Roig Fàbregas, voldria dir-li que puc entendre el seu neguit com a ciutadana pel que fa a la problemàtica temporal que pugui tenir. Ara bé, també li he de dir a la senyora Roig que aquestes no són les formes.

Tal com ja se li va comunicar des de l´Ajuntament de Blanes el passat 1 de juny, i per escrit, en resposta a la mateixa queixa formulada, reitero que a l´Ajuntament de Blanes tenim una ordenança municipal de guals on queden recollides aquests tipus d´actuacions. Per tant, no es tracta d´una qüestió de voluntat política, ja que tant polítics com ciutadans hem de respectar les normatives vigents per igual.

El que més em sobta de tot això és que una persona com la Sra. Carme Roig, que treballa a l´administració pública i que coneix el seu funcionament, ja hauria de saber que l´única forma de poder fer el que demana és efectuant una modificació de l´ordenança. Això necessita temps per poder fer els tràmits necessaris -aprovació al ple, publicació al DOGC, etc.-, un temps del qual en aquest cas no disposàvem. Per això, no ens pot comparar amb d´altres consistoris, ja que cada ajuntament aprova les seves pròpies ordenances. Lamento que la Sra. Carme Roig Fàbregas no hagi volgut entendre que la problemàtica no té una ràpida solució i ho hagi portat fins l´extrem que ho ha fet. A més a més, sabent com a treballadora d´una administració pública quins són els passos que s´han de fer i que, malauradament, necessitem d´un temps fins a la seva execució.

Estic de mudancesAntònia Vallès Majoral Girona

He dormit al parc, sobre les pedres de Girona i he tingut per sostre un cel estrellat.

Aquest matí, passejant amb el meu vehicle sostenible, he vist que hi havia un alberg temporal al c/ Barcelona, 154. Al costat un espai preparat per fer-hi un hort, un jardí, un parc... Aquest alberg és autosuficient energèticament. Utilitza energia alternativa, recull l´aigua de la pluja i reutilitza les aigües grises.

És un espai que incorpora nous sistemes alternatius de pro­veïment.

Moltes persones hi fan estada temporal. El col·lectiu d´usuaris és dinàmic i va canviant amb el temps. M´han dit que els residents, en breu, tindran un suport mèdic i psicològic.

El cert és que començo a tenir les meves xacres. Faré les maletes i penjaré un cartell al parc, que digui: «Estic de mudances».

La figura de Maria és clauPedro J. Piqueras Ibáñez girona

Maria és sens dubte una mare i al mateix temps és també el millor antídot contra la indiferència davant el dolor dels altres i que ens envia al món per ser «una esperança per als altres». Alhora, Francesc, el Papa, advertia amb duresa enfront d´aquesta idea supersticiosa de la Verge com una mena de «santita a la qual es va per aconseguir gràcies barates», o pitjor encara, com una mare misericordiosa que conté la ira d´un «Crist, considerat jutge implacable». Justament el que fa el paper matern de Maria és ressaltar que Déu s´ofereix a l´home amb un amor sense mesura que només demana a canvi no ser rebutjat, la qual cosa situa en el centre de la nostra relació amb Ell la misericòrdia davant de «qualsevol mena de por i temor».

Així l´Església adquireix els trets d´una gran família. I la figura de Maria és clau, perquè amb la seva intercessió i proximitat, sobretot als senzills, ofereix aquesta proximitat afectiva i un camí segur cap a Déu per la via de l´amor.