Cartes

Enric Mestres Girbal tossa de mar

Sembla que altra vegada s´ha posat de moda la discussió sobre on ubicar el nou hospital Dr. Trueta. Com la cançó de l´enfadós, uns diuen que sí i altres diuen que no, però encara ningú s´ha posicionat per donar una solució a l´actual hospital. Segons alguns, s´ha de conservar i segons altres s´ha de tirar a terra perquè és obsolet i la seva recuperació costaria molts milions però, no hi ha un terme mitjà? Si algun dia es fa el nou hospital, no es podria aprofitar part de l´actual com a hospital comarcal i part cóm a residència d´avis? Hi ha tots els serveis i moltes habitacions.

L´altra cosa sorprenent és la insistència de l´alcaldessa de Girona (i els regidors) perquè vagi a Domeny, en contra de les raons dels tècnics de salut (metges) perquè es construeixi a Salt i sigui el millor hospital de referència al bell mig d´un Parc Sanitari.

Però aquesta discussió política és encara més sorprenent en saber que els terrenys de Salt són gratuïts, mentre que els de Domeny formen part d´una urbanització fracassada i que per tant s´han de comprar amb diner públic. I jo em pregunto, quin és l´interès de l´alcaldessa i els seus acòlits?

Adeu als frares dominics

Paquita Xarles Arnau girona

Els frares dominics se´n van de Girona, per què? suposo que per més d´un motiu, coneixent el meu país em sembla que en puc endevinar-ne algun, encara que suposo que el més greu és la falta de vocacions. A finals de juny deixen Girona. Crec que els hi hem d´agrair la bona feina de tants anys. Com a anécdota explicaré que el Sagrat Cor va ser la primera església gironina que vaig conèixer, jo vivia a Cogolls, un petit poblet de la Garrotxa, i quan havíem d´anar a la capital, encara que fos un dia feiner, assistíem a Missa al sagrat Cor, i al llarg de la vida, de més gran, he viscut a prop de Girona, he assistit al res del rosari al capvespre llargues temporades.

Jo tenia una tia dominica de l´anunciata, ordre fundada pel pare Coll.

Tot fa que senti la seva marxa. Us trobarem a faltar, com es diu vulgarment, i serem molts. Aquesta carta de comiat unes persones m´han demanat escriure-la. Això ho confirma. Continuarem pregant els uns pels altres, serà una ajuda mútua, les circumstancies canvien, la vida segueix... Déu sempre és el mateix, Déu d´amor. Que el Senyor els beneixi amb noves vocacions i moltes gràcies pels seus serveis a la nostra ciutat.

Anem tard!

judit cullell salamanya cassà de la selva

Tot Espanya sempre hem anat tard pel que fa els àpats i la jornada laboral, en comparació a molts altres països. Fa temps que es parla de la reforma horària, és a dir, entrar a la feina a les vuit, dinar a la una i plegar a les cinc. La pregunta és: de què serveix això? Estudis recents han demostrat que fan els treballadors més feliços i que els fa un 6,5% més productius. Jo crec que això només funcionaria si tothom es posés d´acord, ja que tot hauria d´anar lligat, les escoles, l´horari de la televisió, les botigues...

Si, per exemple, pleguem de treballar abans però continuen fent les notícies a la mateixa hora la reforma servirà de poca cosa, si els pares deixen els nens a l´escola més aviat però troben les botigues tancades per anar a fer la compra tampoc els portarà cap benefici. La reforma horària no pot ser un canvi progressiu, ha de ser un canvi global. Totes les entitats implicades s´han de posar d´acord perquè les persones puguin fer la seva vida quotidiana amb normalitat, però sense anar tard.

L´educació

gina miquel boada llagostera

Molts joves de la meva edat creuen que l´educació no és important, simplement una norma obligatòria establerta per la llei que ens fa perdre el temps i ens amarga l´existència durant una sèrie d´anys de les nostres vides. Llavors, hi ha els altres que pensen que és el moment clau de les nostres vides per poder trobar una feina més endavant que ens ajudi a ser feliços i a formar família. Jo crec que l´educació no només és això, a vegades som nosaltres mateixos. Som nosaltres qui escollim què aprenem i què no aprenem dels altres per fer que la nostra vida sigui d´una manera o d´una altra. Moltes vegades hem d´escollir nosaltres mateixos que volem aprendre i que volem ensenyar. És el pas més important per poder seguir endavant.