Avui a l´àmbit de les infraestructures les oportunitats són poques i els trens que passen no es poden deixar escapar. Els temps de l´or on tot rajava i on només havies de triar on volies que et fessin una carretera, una escola, un pavelló o una piscina climatitzada han passat a la història i només falta que ens perdem en discussions banals perquè allò que era necessari s´acabi quedant en algun calaix, davant la claríssima manca de diners públics per fer cap mena d´equipament o d´infraestructura.
Això precisament és el que li pot passar a Girona. Per una mirada curta dels seus dirigents s´està allargant massa el debat sobre el nou hospital de referència. Els arguments sobre l´eficiència d´agrupar equipaments, de crear sinergies amb l´Hospital de Santa Caterina i de potenciar una mena de parc hospitalari no serveixen de res davant el localisme dels nostres representants, que prefereixen aixecar la bandera dels termes municipals abans de pensar en el veritable progrés de la sanitat a casa nostra.
El Nou Trueta el volen fer sí o sí a Girona sense pensar en les oportunitats que s´obririen si es fes al costat mateix de l´actual Santa Caterina. I malgrat les moltes opinions professionals que avalen aquesta opció, els polítics gironins segueixen entestats en fer un hospital aïllat, en uns terrenys que siguin de la ciutat i de cap manera d´altres poblacions veïnes.
Per sort, els ciutadans fa molt temps que no distingim on són les fronteres municipals i el que valorem realment és un bon servei, bones infraestructures i bons equipaments i, sobretot que qui les hagi de promoure i gestionar ho faci amb seny. En política però, la lògica no sempre es allò racional i és molt probable que per una batalla territorial continuem durant molt temps havent de tenir un servei deficient, amb un hospital antic i desfasat, per comptes de tenir una àrea sanitària moderna i adequada a les necessitats actuals. Alcaldessa, la bona solució no sempre és al costat de casa.
