Quan la gent de la meva generació érem adolescents i cursàvem el Batxillerat, d´això ja fa uns quants anys, al meu institut acudia, sempre puntual, un professor uniformat de falangista -camisa blava amb el jou i les fletxes, boina vermella i botes altes- a impartir-nos classe d´una rara signatura anomenada Formación del Espíritu Nacional. Malgrat que era ben evident que perdia el temps, l´home intentava, amb molta voluntat i nul encert, inculcar-nos principis fonamentals «del Movimiento» com que «España es la unidad de destino en lo universal» i que «la sacrosanta unidad de España, patria única y común de todos los españoles no era discutible ni podia ser discutida».

Al reinstaurar-se la democràcia després de la mort del dictador, l´any 1978, per mandat del Parlament espanyol set «pares de la pàtria» -sota l´atenta supervisió de la «Junta de Jefes del Estado Mayor (JUJEM)»- varen redactar un nova Constitució la qual també es fonamenta, segons el seu article 2, «En la indisoluble Unidad de la Nación española patria común e indivisible de todos los españoles». Basant-se en aquest article, el Partit Popular (PP) sempre s´havia oposat tossudament a parlar-ne, entrar en negociacions i, encara menys, permetre que els catalans poguéssim celebrar un referèndum d´autodeterminació vinculant per tal d´intentar assolir la independència de Catalunya. Però com que és evident que no només a tota Europa sinó arreu del món opinen que aquest problema s´ha de resoldre negociant, pactant i votant, tot just fa un parell de dies se li ha acudit al president del Govern espanyol parar-li un parany al president Puigdemont -tal com li va fer al lehendakari Ibarretxe al qual va costar l´ostracisme polític-, i proposa al cap de l´executiu català que vagi al Congrés dels Diputats, «que és la seu de la representació de tots els espanyols», a exposar el seu projecte de referèndum i, aquí està el parany, posar-lo a votació de ses senyories. Votació de la qual el Sr. Rajoy ja intueix quin serà el resultat, sense la més mínima possibilitat d´error.

Ara bé, com que el President espanyol i el seu govern són conscients que no permetre votar lliurement als catalans no està ben vist enlloc, i té por que els titllin d´antidemòcrates, ara centren la discussió en que volen que es voti però que siguin tots els ciutadans de la pell de brau els que hi tinguin dret -àdhuc un senyor de l´illa canària de la Gomera o un de la Galícia natal del Sr. Rajoy, per posar només dos exemples- i no únicament els ciutadans de Catalunya com pretén el Govern català. Amb aquesta iniciativa propagandística de cara a Europa, que és el que en realitat amaga aquesta maniobra inesperada del President espanyol, el que ha fet el polític gallec, no sé si conscientment o inconscient, és un pas, un pas petit però un pas, a favor del moviment independentista, atès que, gràcies a aquesta proposta, s´ha creuat la línia vermella i a partir d´ara el sacrosant tema de la unitat de la pàtria espanyola ja ha deixat de ser tabú i es podria votar al Parlament espanyol si el President català caigués en el parany que li han posat i acceptés la invitació, la qual cosa era impensable fa només un parell de mesos.

Però, per altra banda les cartes que el sobiranisme té a les mans són vertaders trumfos cada cop més potents i que poden ser decisius. Ara cal que el Govern català els sàpiga jugar bé. Per començar, i a títol d´entrant, podrien recordar al senyor Rajoy i a tots els espanyols, que varen ser només el quebequesos i els escocesos els únics que varen votar en els seus respectius referèndums i que el dia de les votacions la resta de canadencs i de britànics es varen quedar a casa o se´n varen anar a banyar a la platja. El mateix que haurien de fer els espanyols el proper primer d´octubre.