Entrem ja a la recta final d´aquest període de sessions, que han viscut des d´una moció de censura a reprovacions de ministres. Malgrat tot l´enrenou, de moment les estratègies de l´oposició no han tingut conseqüències i el PP continua governant gràcies al suport de Ciutadans i del PNB i Coalició Canària en el tema dels pressupostos.
Mariano Rajoy arriba a l´estiu prou tranquil i disposat a fer front al repte català que fa pensar en una tardor calenta i a on s´anuncia un autèntic xoc de trens entre el govern de l´estat i la Generalitat de Catalunya. Amb un panorama un pèl enrarit, el període de sessions ha comptat amb una sèrie de protagonistes que han marcat l´agenda política. Entre els més destacats podríem parlar dels següents:
1r.- Pedro Sánchez. El secretari general del PSOE ha ressuscitat. Tothom el donava com un líder caducat i sense futur, atès que la seva candidatura com a cap de cartell dels socialistes va ser un autèntic fracàs. Però la seva expulsió del càrrec per part dels barons no agradà a la militància, que l´ha tornat a restituir gràcies a les primàries. Però ja se sap, una cosa són els afiliats i una altra l´electorat. Ara Sánchez està disposat a entendre´s amb Podem i té molts càrrecs del partit -sobretot els eurodiputats- totalment desconcertats. De moment, està refent un PSOE a la seva mida a on no compta massa amb els dirigents que li van donar l´esquena. No ho tindrà fàcil i tard o d´hora pot patir una revolta interna atiada pel diari El País i el grup Prisa.
2n.- Albert Rivera. Continua mantenint la confiança amb el PP, malgrat les discrepàncies. Les enquestes el situen en una posició de crossa dels conservadors, atès que el seu electorat és clarament de centre-dreta. Ciutadans va créixer sense massa ordre i ara en pateix les conseqüències. Té moltes fugues de càrrecs municipals i autonòmics que creen dubtes sobre la credibilitat del projecte. I això lesiona clarament els interessos de Rivera, que recentment ha rebut el suport del mateix José María Aznar. Malgrat que Pedro Sánchez el pugui festejar al llarg dels propers dies, la seva incompatibilitat amb Pablo Iglesias fa impossible l´acord de cara a desbancar el PP.
3r.- Mariano Rajoy. Està patint de valent els casos de corrupció que afecten els seus càrrecs públics. Hi ha un cert cansament a les files populars i molts ministres ja fan figa. El president, però, continua governant sense despentinar-se. Deixa passar els dies i els mesos, sense immutar-se. El seu grau de resistència és admirable i ha superat situacions límit. El seu apropament a Merkel i Macron li donen un plus europeista que fins ara no tenia. Se´l veu tranquil després de l´aprovació dels pressupostos, per la qual cosa té garantit el govern per als propers dos exercicis sempre que no prosperi una hipotètica moció de censura.
4t.- Pablo Iglesias.- Fa esforços per presentar-se com un home una mica més seriós i trencar la seva imatge de dinamitador del pacte amb el PSOE. La seva formació és una macedònia de sigles que dificulten una imatge d´unitat. Sap que si vol arribar al poder haurà de pactar amb Pedro Sánchez. La seva estratègia passava per menjar-se l´espai socialista, però ara ja s´ha adonat que això li serà molt difícil. Intenta simpatitzar amb les propostes d´ERC, que va ser un dels seus únics suports a la fallida moció de censura. Ara ja porta americana i a vegades corbata. Té ganes de canviar la seva imatge de darrera la pancarta i els propers mesos seran decisius per a veure com afronta el tema de Catalunya. Tot sigui dit que fins ara ha demostrat una comprensió a les reivindicacions catalanes que la resta de líders no en volen sentir ni a parlar.
