Fa pocs dies apareixia una notícia en els papers que fa pensar. Una parella de més de setanta anys va ser detinguda per comprar un fill per intentar que el patrimoni familiar i els cognoms es perllonguessin una generació més. Aquestes persones, embolicades en una trama mafiosa que sembla una d´aquelles pel·lícules de la sobretaula, devien tenir un bon nivell econòmic. Van pagar 100.000 euros pel nadó, i, si haguessin continuat, tindrien noranta anys quan el fill fes la vintena, i quan aquest complís tres dècades, suposant que poguessin arribar, serien centenaris.

El fet que el patrimoni de la parella anés finalment a l´Estat o a un familiar llunyà, potser els torturava i empenyia a trobar una solució. Alhora, volien educar i pujar un descendent. No és un cas tan estrany, i no és la millor manera d´actuar. Però ens col·loca davant les situacions inesperades de la vida. No sabem què som capaços de fer, si tenim problemes econòmics i una necessitat angoixant de tenir calés, i això ens empeny a sortides desesperades. Hi ha gent que delinqueix, o s´aprofita del seu entorn. En casos extrems, arribem a accions terribles. Vegin la pel·lícula Match Point (2005) de Woody Allen, on un jove tennista retirat és planteja matar per mantenir la seva posició social.

Molts de nosaltres ignorem, per sort, què faríem i on podem arribar si per una mala època, o pels nostres errors, ens veiem obligats a deixar el nostre entorn i hem de buscar-nos la vida com fan centenars d´emigrants cada dia, refugiats polítics o no, que abandonen casa seva, i transportats per màfies que fan negoci amb el dolor i l´esperança, intenten arribar al Primer món, on creuen que tot funciona a les mil meravelles. I on se´ls rep, en general, amb una indiferència barrejada amb la mala consciència de viure un temps tan injust, com mal organitzat. L´ésser humà és capaç del millor i del pitjor. A vegades amb tota la bona intenció del món, cometem actes i accions que tenen conseqüències negatives i afecten gent indefensa. Potser la millor manera de ser conseqüents és estar informats, tenir una visió pròpia de la realitat i dels problemes. Mirar més enllà de les modes i els clixés socials, i entendre que la raó pròpia, no és la raó de tothom o la raó absoluta. No existeix la raó absoluta. I per damunt de tot, cal defensar la llibertat de l´individu, que acaba quan anul·la i manlleva la llibertat de viure i pensar del veí.