Al darrer Ple de l'Ajuntament de Girona, la calamarsada que immobilitzà fa uns dies la ciutat no constava a l'ordre del dia. Com si res no hagués passat. Com si no en volguessin parlar. No és cap secret que l'endemà de la tragèdia, l'alcaldessa va preferir de viatjar a Barcelona per assistir a una de tantes trobades processistes, on res de significatiu va succeir, com sempre. En la seva absència, el vicealcalde Berloso havia d'assumir les funcions però el vam veure pel centre distès i fent-se retratar, com un turista més. Hom creia que aquell dia es formaria un comitè de crisi, amb tots els regidors del govern amb un mòbil a cada orella, una estesa de telèfons fixos, un mapa de la ciutat amb adhesius de colors assenyalant totes les incidències, preocupats per l'estat dels carrers, de les botigues, dels aparcaments, dels gironins... Nervis i molt cafè. Potser el formaran el dia que el cantant d'Els Amics de les Arts pateixi d'afonia.
Una sola excavadora havia de retirar les restes de la calamarsada. Només una. De diners ja n'hi havia per llogar-ne més: un lector del diari escrivia que el govern havia pagat per buidar l'aparcament d'un prohom convergent, no fos cas. A hores d'ara encara hi ha botigues tancades. I desenes de cotxes inservibles. Un altre aiguat de fa tres anys va descobrir que a les Pedreres, per la banda del carrer del Carme, s'hi fan riuades perilloses que neguen habitatges i aparcaments. Tot i que l'Ajuntament n'està al cas, no han pres cap mesura per arranjar la zona. I no està previst que ho facin mentre les prioritats siguin treballar pel turisme i els bolos processistes i no per les necessitats de la ciutat. Amb quinze concerts més d'Els Amics de les Arts, potser ens calmaríem. Ha estat lloable l'actitud professional del Consorcio de Compensación de Seguros, que des del primer minut va treballar per atendre el drama, amb 26 pèrits desplegats per la ciutat, anuncis en premsa a tota plana i liquidació immediata de les indemnitzacions. Han mostrat que qui s'estima la feina pot ser eficient i complidor, un exemple per no oblidar que es pot arribar a l'excel·lència si hom s'ho proposa. Es un fort contrast amb la ineptitud irritant i contínua de l'equip govern gironí, mai vista abans ni en els períodes més foscos, sigui dit obviant les raons ideològiques perquè per prendre decisions tècniques són sobreres. Quan d'aquí a dos anys convoquin eleccions municipals, el meu vot serà per al personal del Consorcio. Qui vulgui una ciutat desgavellada, que voti als fans d'Els Amics de les Arts.
