Així és com sant Benet, al capítol 40 de la Regla Benedictina, exhorta els monjos pel que fa al consum de vi. Aquest text que regula la vida dels monestirs (i que va ser escrit fa quinze segles) té una gran actualitat degut a la saviesa i a la humanitat que sant Benet va saber transmetre a aquest escrit. Tot i que el sant abat és conscient que «el vi no és gens propi de monjos», i com que sap «que als nostres temps això no se´ls pot fer entendre», Benet els demana que beguin amb moderació. Per això, encara que al sant abat li «fa un cert escrúpol establir la mesura de l´aliment dels altres», sant Benet creu que «és suficient per a cadascú una hèmina de vi al dia», que seria un quart de litre llarg.

He pensat en aquest bon consell que sant Benet dona als monjos en aquest capítol 40, pel fet que cada any als Sanfermines (però no només) hi ha tota mena d´excessos provocats per l´embriaguesa que fins i tot provoquen agressions sexuals. I també baralles o accidents de circulació en bona part degut a l´abundància de vi. I és que la beguda descontrolada, el fet de beure sense dominar el propi instint, ens porta a l´evasió, al descontrol, a la relaxació i a la buidor interior, a més d´afavorir tota mena d´abusos i agressions contra els altres.

Si bé, com diu el llibre de l´Eclesiàstic «el vi és vida per als homes», immediatament l´autor d´aquest text adverteix que això és així «si el beus amb mesura» (Ecli 31:27). I és que ja des de l´Antic Testament el vi és considerat «per fer la joia dels homes» (Ecli 31:27), ja que és «alegria del cor i joia de l´ànima» (Ecli 31:28), sempre que sigui «begut quan convé i amb mesura» (Ecli 31:28). En cas contrari, «el vi begut en excés» és «amarguesa de l´ànima» (Ecli 31:29), ja que «l´embriaguesa enfurisma l´insensat fins que el fa caure» (Ecli 31:30). També sant Pau mana que els diaques no beguin molt de vi (1Tm 3:8) i que els bisbes siguin sobris i no donats al vi (1Tm 3:2-3). I encara, l´Apòstol recomana als efesis que no s´embriaguin de vi (Ef 5:18).

Com he dit abans, tot i que la Regla Benedictina té 1.500 anys, la saviesa i la humanitat que trobem en ella fa que aquest text sigui ben actual. La moderació i el sentit comú que amaren aquesta Regla que sant Benet va escriure, fan dels monestirs uns llocs plenament humans.

I és que les coses fetes amb mesura porten sempre el bé a les persones. Per això quan algú s´excedeix en el consum de les begudes alcohòliques, trobem tota mena d´excessos i d´abusos, com passa cada any en els sanfermins o en altres festes populars. D´ací que pel que fa al vi, sant Benet anteposa la moderació a la satisfacció, en vistes a que els monjos visquem amb sobrietat, amb austeritat i amb frugalitat, sense ser esclaus de la beguda.

Si sant Benet va saber inculcar als monjos aquesta discreció i aquesta moderació en la beguda, i també en el menjar (al capítol 39 de la Regla), és perquè volia que els monestirs fossin espais saludables, equilibrats i plenament humans. Per això el consell que dona sant Benet sobre el vi és d´una gran maduresa, ja que vol que els monjos aprenguin a usar la beguda, no a abusar d´ella.

Encara recordo una campanya del govern d´Espanya a propòsit de beure amb moderació per tal d´evitar accidents de tràfic, i la sortida de to d´un expresident que demanava, d´una manera que ratllava la insolència i la mala educació, que no li diguessin a ell quantes copes havia de beure. Segurament que si aquest expresident, un del tres de les Açores, hagués llegit la Regla de sant Benet, hauria pogut comprendre que els consells sempre s´han de rebre amb agraïment i no amb la supèrbia amb la que va reaccionar aquell personatge.

Com ens recordava l´abat Josep M. Soler comentant aquest capítol 40 de la Regla, «davant el dilema de ser fidel a la praxi més antiga de no beure vi o d´adaptar-se al costum de beure´n que s´anava estenent en els àmbits monàstics dels seu temps», sant Benet, un home equilibrat i comprensiu, va optar «per un criteri ample dins la moderació necessària». Aquesta moderació és la que hauria de regular l´ús de la beguda, per evitar mals majors com els que passen als sanfermins i a d´altres festes, on l´alcohol es consumeix de manera descontrolada.