Li van fer un homenatge a RAC1. Fa cent anys de la seva naixença -algú compta el degotar del temps. Era bo a escena. Remet a la infantesa i a una generació de pares durant la bestiesa franquista. Discos que, de seguida, posàvem al mini tocadiscos Philips. Feia gràcia. L´escoltàvem en família. Ens agradava quan recalcava alguna frase. Estil. Funcionava. Xerrava del 600 quan a casa feia poc que l´havíem comprat. Érem mainada i, els pares, s´hi partien de riure. Quan ets pre-adolescent no entens gaire del que riuen els pares. No vols riure del que ells riuen, encara que et faci gràcia. T´has de significar. Joan Capri, amb escrits ben estructurats, xerrava sobre una època de canvis. Monologista de la vida quotidiana. La vida senzilla: la d´anar amb vespa, allò que retratava a la gent corrent. Va crear un estil propi, una manera de fer, un to i unes tornades, que, al cap dels anys, ha estat una font d´humor. Humor depurat i que ha influït artistes de tota mena. La ironia i trobar, més enllà del text, una manera d´explicar-se, va crear una escola que encara dura. La mirada de Capri, irònica i sobre la vida assumida, perdura -les celebrades Teresines o Plats bruts, en són un exemple. Escoltant-lo vam aprendre a riure´ns de l´època. Sense cortines. L´humor de Capri aportava una estona d´alegria a la mainada que, als dotze anys, no enteníem gairebé res. Els singles de Joan Capri i, també, gràcies als de Cassen i Gila, més surrealista, vam aprendre que, de vegades, l´humor, no era una qüestió d´aplegar acudits, sinó de construir un relat. Capri desplegava un discurs. Llavors, no ens adonàvem, que, Capri, ens feia riure i en català.
