Autònoms

Aquesta setmana durant el Ple del Congrés i des de l´escó, el company diputat Carles Campuzano i jo mateix hem escrit aquestes línies responent a un article de Josep López de Lerma de fa una setmana:

Els autònoms i les pimes són prioritat en l´acció parlamentària del Partit Demòcrata a les Corts Generals. L´amic i antic company Josep López de Lerma ho sap i ens sorprèn que des de les pàgines d´aquest mateix mitjà es converteixi en propagandista de Ciutadans i l´Albert Rivera, la força política més anticatalanista del Congreso de los Diputados.

Té raó en una cosa l´amic López de Lerma; la causa de la defensa dels autònoms fou sostinguda i defensada durant molts anys en la política espanyola en solitari pels diputats i senadors catalans de CiU. De fet, totes les millores en matèria d´autònoms introduïdes durant els darrers anys tenen el nostre segell. De fet, la primera iniciativa en la matèria es pot remuntar al llunyà 1979... cert, el món no comença quan Ciutadans arribà al Congreso.

De fet, si les millores que aquestes setmanes s´estan introduint en matèria d´autònoms poden tirar endavant tornarà a ser per l´aportació decisiva del Partit Demòcrata, recollint el millor de la tradició de Convergència. I, certament, els canvis més substancials que s´han introduït en la nova legislació (compatibilitat entre la jubilació i continuar treballant com a autònom, incorporació de la protecció per l´accident de treball in itinere, més facilitats per contractar familiars col·laboradors, més facilitats per a la conciliació, compromís per desenvolupar el règim del treball d´autònoms a temps parcial€) són el resultat del treball concret i de les esmenes defensades pel Partit Demòcrata. I també podríem afegir que l´espai de treball parlamentari que s´ha creat al Congreso en matèria d´autònoms, una subcomissió parlamentaria, té el seu origen en una proposta acordada entre el Partit Demòcrata i Ciutadans que obtingué el suport unànime de la resta de les forces polítiques parlamentàries. La nostra vocació d´utilitat i eficàcia és consubstancial a un projecte polític arrelat a la realitat concreta de la societat catalana.

I és que el repte polític del catalanisme en aquests temps de camí cap a l´Estat propi i l´exercici del dret a decidir és continuar defensant amb eficàcia els interessos concrets del catalans, de la societat catalana en el seu conjunt, també en les institucions de l´Estat, en la mesura que les decisions que en aquestes institucions es prenen ens afecten de manera col·lectiva. Ho hem fet i ho continuarem fent mentre convingui i sigui necessari. No deixarem d´exercir les nostres responsabilitats. Tenim feina a fer i la farem. No deixarem cap espai que pugui ser ocupat per qui no té com a prioritat Catalunya i la seva gent.

La feina pendent en matèria d´autònoms és enorme encara. S´ha avançat, però no prou. Toca generar un nou marc legal més sòlid i flexible, que vinculi els esforços de cotització dels autònoms als seus ingressos, de manera gradual, que proporcioni una xarxa de protecció social suficient davant el risc de posar-te malat, tenir un accident o perdre la feina i que garanteixi ingressos adequats quan es tenen fills o es jubila; i amb mecanismes efectius que facilitin l´emprenedoria i també la reempresa, amb una veritable llei de segones oportunitats. I els autònoms són clau en la creació d´ocupació i la tendència global és el creixement de l´autoocupació, més enllà de la crisi, que justifica encara més la revisió del marc legal existent. Alhora, és evident la necessitat de combatre els abusos en matèria de falsos autònoms i adaptar la legislació a la realitat de la nova economia que emergeix d´Internet.

Tenim feina. Tant de bo, Josep, ens acompanyis amb les teves idees i propostes.

Joaquim Molins

El funeral de Joaquim Molins a Santa Maria del Mar ha estat el retrobament de tantes i tantes persones que hem fet camí junts en el camp de la política, les iniciatives socials, la cultura... les últimes dècades. El moment polític actual fa que, ara, molts d´entre nosaltres ho veiem una mica diferent. Però són tan profunds els llaços d´amistat, respecte i projectes compartits... que el futur que albiro només pot ser el de la recomposició d´aquest espai de centre catalanista que avui es conjuga com a sobiranista. Miquel Roca ha fet un curt, sentit, dens i emotiu parlament que m´ha fet comentar a mà esquerra: les formes i el respecte són tan importants en política! Joaquim Molins ens ha fet retrobar.

La percepció de la realitat

He parlat molt amb els socialistes espanyols els últims mesos. De fet, ells són els que es van prendre més seriosament la feina d´intentar que Rajoy no revalidés a la Moncloa. Però Pedro Sánchez va ser llançat l´1 d´octubre per la finestra i ha tornat el juny per la porta. Els últims dies ens han dit: estigueu atents a una gran proposta que pot aturar el rellotge de l´1 d´octubre. La proposta ja la coneixem i consisteix en una subcomissió de la comissió constitucional per estudiar la reforma de la Constitució. I pel mes de setembre, quan tot estarà ja en efervescència. Avui Miquel Iceta influeix més en Pedro Sánchez que el socialisme andalús. I per això el reconeixement de la plurinacionalitat de l´Estat. Però quan es reconeix una nació, es reconeix a tots els seus efectes, també el dret a decidir lliurement el seu futur. El sí però no acaba portant als frens trencats.

Anul·lació dels judicis del franquisme

El PSOE del 2007 ens va estafar amb l´article 3 de la Llei de Memòria Històrica. Els judicis polítics dels tribunals franquistes no van quedar anul·lats. El Parlament de Catalunya ho ha fet per unanimitat -fins i tot amb els vots del PP i Ciutadans. És l´hora de plantejar la nul·litat dels judicis al Congrés dels Diputats. Dimarts registro la proposició de llei. Un propòsit de feina per als propers mesos.