Els dos primers espanyols condemnats de la llista Falciani (de grans defraudadors fiscals) s´han fugat abans que els posessin a la presó, tots naixem amb presses, però alguns porten turbo de sèrie. Hervé Falciani era un empleat d´HSBC a Ginebra, que va donar a conèixer la seva llista a uns quants governs, també al nostre, però el van ficar a ell a la presó. Si no han llegit massa d´aquesta llista, no els estranyi: surt molt cunyat i pel cunyat se sap on hi ha pasta en quantitat. De vegades els Estats practiquen l´autofàgia, glorifiquen els que els fan malbé, desenvolupen malalties autoimmunes i amnistien els qui no els paguen. El ministre Cristóbal Montoro, sense anar més lluny, té una mica cara de patogen.
Els dos fugitius no poden ser més diferents. Ni més semblants. Un és Sixto Delgado, enginyer canari jubilat que declarava haver obtingut 20.000 euros per la venda del seu bon raïm. Pel dolent, en canvi, havia acumulat més de 5 milions d´euros, lliures d´impostos. A HSBC. L´altre era un jueu de Melilla, Jacob Benzaquen, les empreses del qual van entrar, totes, en concurs de creditors de la nit al dia. Hisenda li reclama 21 milions, és a dir que les seves empreses eren verges: mai havien estat penetrades per l´inspector (d´Hisenda).
No vull ni pensar malament dels magistrats que no van prendre mesures preventives, però una mica distrets sí que són. Jesús ja va dir que on hi ha el teu tresor, hi ha el teu cor i un no pot estar a l´amor del vi de Tacoronte i tenir el tresor a Suïssa. O el teu cor (i el teu passaport) a Israel i les empreses, esvaïdes en l´aire d´Espanya. En algun moment el cor i el seu tresor s´han de reunir en un paisatge de Heidi, ho hem vist a les pel·lícules. Els fugitius, malgrat la seva manifesta incompareixença, segueixen pleitejant i, si tenim en compte que Ángel María Villar, el president del futbol espanyol, està empresonat pot ser que, tassa a tassa, aconsegueixin un títol. Als Mundials? No, el de marquesos, no es desanimin.
