Encara que no ho sembli els aeroports tenen una influència directa sobre la manera de fer de les persones. Segurament ja ho hem oblidat, però va ser gràcies a l'aeroport de Girona i a les ofertes d'una determinada companyia aèria que grans segments de població varen experimentar què significava poder volar, popularitzant d'aquesta manera un nou tipus de turisme, ara, per cert, molt menyspreat.

Així mateix, ja havíem perdut de vista aquella etapa on anar a l'aeroport, a qualsevol aeroport, significava un canvi de mentalitat. Havies de sortir molt d'hora molt d'hora per arribar a lloc, no fos cas que les cues o qualsevol altra impediment fessin perillar la missió. Aquest estiu allò que formava part de la nostra memòria ha tornat a estar ben present i gràcies als treballadors d'Eulen i probablement a d'altres forces obscures, hem tornat a posar en practica aquell hàbit de ser previsors, tant, que conec molta gent que ha passat molta part de les seves vacances esperant a les sales d'espera de l'aeroport pel simple fet d'haver-se vist obligats a arribar massa d'hora.

Els ciutadans hauríem de tenir el dret fonamental de reclamar el nostre temps perdut, potser així alguns ens deixarien de tocar els nassos de manera tan impune i descarada. La solució a la vaga de l'aeroport del Prat no pot ser un acord o una imposició del Govern, hauria d'anar més enllà. Algú hauria d'assumir el cost del temps perdut i sobretot del desprestigi d'un aeroport modèlic i d'una ciutat, a la qual si han afegit altres conflictes que li passaran factura.

De tot aquest caos viscut seguiran pendents algunes respostes: com és que un dels millors aeroports d'Europa, que fins ara superava tots els indicadors de gestió positiva, ha estat l'únic que ha patit un conflicte salvatge? Què tenen de diferent els treballadors d'Eulen del Prat de la resta de treballadors d'altres aeroports quan tots pertanyen a la mateixa companyia i cap d'ells ha fet cap vaga? Probablement ningú ens ho voldrà respondre, però molts ja ens imaginem la resposta. Mentrestant seguirem canviant els hàbits