Pena de ser qui som i governats per gent acomodada. En la vida moderna hi ha un fet específic que remunta a antigues qüestions colonials -gairebé catatòniques. Ras i curt: terratrèmol i pèrdua de vida dels nepalesos. Gran història als telenotícies i reportatges occidentals melodramàtics. Remeno el tema perquè, encara ara, el tercer, quart o cinquè món, continua esborrat. Queda el sisè: la cova dels feixistes. Món mal il·luminat i ple de ratpenats, alguns amics. Deixeu-me que sigui sincer: quan un territori peta, la majoria de gent es lamenta i tot va de mal borràs. Canvio de pantalla: El turisme és gent i prou i, de moment, no és una força sindicada -tot arribarà. Avui, recordo el Nepal; territori turístic que es va somoure per culpa de la terra. No era per culpa dels comunistes ni tampoc gràcies als monàrquics -n'aguanten una fos com fos, era ferrenya i ben sentada. Això va interessar l'Occident. Vagi com vagi, encara, al món, queden grups comunistes i revolucionaris. La vida morta a principis del nou mil·lenni. Al Nepal hi han estat. Allò que desmunta els governs liberals i occidentals és la gràcia de la generositat. Donen un munt de calés al Nepal o a qualsevol altre país que els fa falta cash per sobreviure. Ningú passa comptes de res. A ningú mai no li ha interessat saber què se n'ha fet d'aquests diners. Alguna engruna arriba a la gent, comunista o no, que, a més de ser pobra, compleeix dades i qüestions occidentals, Qui recorda el terratrèmol del Nepal? Ningú, és aigua passada i llestos. Qui fiscalitza els calés? A ningú no li interessa, són pobres i, amb això, n'han de fer prou. Al poder occidental -l'amo-, l'importa un rave el Nepal. El Nepal és un país ple de gent.
