La gent de l'antifranquisme sabíem que militar a la clandestinitat podia significar quedar-se sense feina, haver de deixar els estudis, ser apallissat en una manifestació, ser detingut, ser torturat o ser empresonat. Ara hi ha una part de l'independentisme que, per fi, s'ha adonat que els canvis exigeixen sacrificis personals. I que si un dia s'arriba a la independència no serà fent un happening. Caldran també molt sacrificis.

Per altra banda si les esquerres volen ser hegemòniques haurien d'aprendre una cosa del passat. La gent del PSUC i del PSC als anys de la transició ho van fer bé fins que a inicis dels vuitanta van decidir no opinar sobre el tema nacional. Els incomodava, encara avui no sé per què. I es van refugiar en el municipalisme governant la major part dels ajuntaments més importants. Creien que parlar de Catalunya era cosa de la burgesia pujolista. Hobsbawm criticava que a la Gran Bretanya els laboristes van «deixar el patriotisme en mans dels altres». Això no s'ha de fer mai. I l'esquerra va estar 23 anys a l'oposició al Parlament. Convé no tornar a repetir els mateixos errors.

Ara vivim un moment de cruïlla, segurament al meu parer és equivocat, però crec que és igual si el referèndum es fa o no, si el deixen fer o no, si està ben plantejat o no, si estem davant d'una gran victòria nacional o una gran derrota nacional: qui no estigui al davant quedarà enrere els propers 23 anys. Els passarà, com ens explicava J.K. Galbraith, en les seves memòries Memòries, una vida del nostre temps, el que un revolucionari de 1848 a París Alexandre-Auguste Ledru-Rollin cridava: «He de seguir-los, perquè soc el seu líder».

M'agradaria veure una república catalana governada per un govern d'esquerres. Crec sincerament que quan el poble català s'ha expressat lliurement s'ha col·locat sempre a l'avantguarda de les idees progressistes al món. És veritat que això ha passat poques vegades en la nostra malaurada història, recordem la guerra contra el feixisme, amb les Olimpíades Populars i les Brigades Internacionals, per exemple.

Però alerta, si fracassa el procés català els propers a patir la repressió seran, com hem vist amb la «brigada patriòtica», els comuns i els de Podem, com va dir fa uns mesos Íñigo Errejón a Barcelona. Símptomes que la Guàrdia Civil comença a fer coses estranyes en tenim. En fi, si es vol dirigir el procés cap a l'esquerra cal estar al davant i massa gent es posa de perfil.