La molt publicitada enquesta infantil d'Adecco, sota l'epígraf «Què vols ser de gran?», mostra a les classes inferiors en edat molt desconnectades de la realitat circumdant. És la seva única esperança de salvació. La interpretació de les dades avala la ziga-zaga habitual en la confecció de l'opinió pública. Per exemple, la professió preferida entre els nens és «futbolista», en tant que les nenes es decanten per arribar a «professora». Més enllà de la ponderació jeràrquica de l'elecció, aquesta dada indica que les futures docents arribaran a aquesta feina com una realització. En canvi, per als ensenyants del demà, l'aula serà un desconsolador premi de consolació per haver fracassat amb la pilota. No cal precisar qui oferirà un millor rendiment.

La dada més bombada de l'enquesta destaca que per a la majoria de nens i nenes, fins a un 51 per cent, les tasques domèstiques continuen sent competència exclusiva de la «mare». No obstant això, la proliferació del fantasma de la continuïtat sexista conviu amb una visió menys desesperant. Fins a un 48 per cent dels menors enquestats consideren que el manteniment de la llar és cosa de dos, o del «pare» en un minúscul recel.

L'orientació professional de l'enquesta únicament resulta tranquil·litzadora per al futbol espanyol, que disposa del pool genètic més avantatjós. Ni un sol nen deixarà de dedicar-se professionalment a donar coces a una pilota, si se li ofereix una mínima oportunitat. L'estudi no té pretensions definitives, perquè cap dels sondejats s'albira un futur com a «polític corrupte», categoria de profundes arrels i futur temptador per prometedor.

Sovint, aquests aliats anomenats pessimisme i mandra distorsionen l'anàlisi cap a la perpetuació dels estereotips. L'enquesta no descriu un canvi revolucionari de comportaments i etiquetats. No obstant això, amb algun afany es detecten canvis substancials. En l'apartat de la designació del cap ideal, els nens només trien homes i mostren preferència pels futbolistes de rigor. Les nenes són més variades i, sobretot, superen als homes en el percentatge dels que desitgen ser els seus propis caps.

La quota de dones amb voluntat d'independència no passa de moderada, però aquest set per cent posseeix una innegable capacitat d'arrossegament i es distancia de la docilitat dels futurs futbolistes fracassats. No s'ha aconseguit la igualtat, però s'ha instal·lat el trampolí ideal per aconseguir-la.