Tot allò que forma part de la qualitat de vida és interessant. Passa que els avenços científics i tecnològics creen unes expectatives irreals. Són tremendament impressionants per qui pateix càncer. I és evident que de trenta anys cap aquí s'ha avançat, sobretot, amb el de mama. Ara bé, les notícies que surten a la premsa munten un escenari fals, creen maleïdes esperances. Moltes d'aquestes notícies el que generen són esperances que al final queden en un territori de ningú. El que és important, l'únic i parlo de Catalunya, és que sense investigació no tindrem un país -República- com Déu mana. No vull un país amb exèrcit, el vull científic. Concepte prioritari, la investigació és bàsica -primordial. La llera de grans investigadors catalans respecte a la malaltia és immensa. Reprenc la notícia: L'estudi, dirigit per la investigadora catalana Fara Brasó-Maristany al costat de l'oncòleg Andrew Tutt, del King's College de Londres, s'ha fet en col·laboració amb científics del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York i del Institute of Cancer Research de Londres ha fet una descoberta. Encara que llegim l'article no entenem res. Potser soc utòpic quan penso que els científics catalans defensin Catalunya com un lloc d'investigació. Les notícies sorprenen, la vida de la gent és una altra qüestió. Els científics es barallen en un món competitiu. El que surt a la premsa no concorda amb la realitat. Potser un dia ho serà. Ara mateix recordo les dones que pateixen càncer de mama i el seu dia a dia: la vida que no espera.
