Així de fàcil

Àngela Ferrer Mató girona

Sí, així de fàcil és que Europa es converteixi en un feu musulmà. La natalitat al Vell Continent està en uns mínims històrics. La nostra demografia ens porta a un envelliment general, la qual cosa vol dir que en uns anys hi haurà més pensionistes que joves treballant. Entre avortaments, poques ajudes a les famílies amb fills, traves per contractar dones en estat fèrtil, la pastilla de l´endemà,... aquest problema tan greu no deixa de créixer. I més que pel desnivell entre joves i grans hem de fixar-nos bé que els immigrants, majoritàriament de religió musulmana, tenen fills a cor que vols i tenint en compte la submissió femenina d´aquesta religió, feu càlculs i veureu que si s´ho proposen, en poc temps poden aconseguir sense cap lluita que a Europa la religió musulmana sigui majoritària. I així de mica en mica, sense ni atemptats ni terroristes, poden esdevenir els amos del continent. Ells no s´emmotllen a les nostres regles i la seva idea bàsica és formar altra vegada l´Imperi musulmà. Així de fàcil. I a la llarga ho aconseguiran. Sense remei. Potser ho veurem des d´un altre món però passarà.

La gran quinzena de Figueres

Mar Dacosta Guzman figueres

La nostra ciutat està triomfant, amb l´Acústica i la Fira del Vi. Figueres se situa en el mapa de festivals que tanquen un estiu viu i amb projecció de futur. En primer lloc l´Acústica, organitzada a la perfecció per Xavier Pascual i el seu equip, ha aconseguit que actuïn a la nostra ciutat grups de rabiosa actualitat, un cartell d´avantguarda musical ha aconseguit aplegar moltíssima gent que ha gaudit dels espectacles gratuïtament. El festival ha assolit un bon nivell que l´ha situat entre els millors de Catalunya.

Seguidament la Mostra del Vi posa en relleu Figueres com a capital vitivinícola de l´Empordà. En aquesta fira tenim l´oportunitat de gaudir de vins d´una gran qualitat, reconeguts cellers comarcals donen a conèixer les darreres creacions i joves emprenedors ofereixen un taller de vins suggerent i engrescador per descobrir les excel·lències del suc de raïm que, gràcies al seu treball, es converteix en una obra d'art que es pot beure.

Felicitats, Figueres!

Vergonyosa punyalada a la Filosofia

Xavier Serra Besalú Girona

Hi ha dies que han de passar a la història perquè succeeixen coses excepcionals, valentes i heroiques o també miserables. El dimecres 6 n´hi ha hagut una. Però no em refereixo a la que potser s´imaginen, sinó a una pròpia de «clavegueres», també.

Ha arribat amb aquesta data, i enviat de manera «intencionadament malintencionada» (pel dia, la via,...) una comunicació als directors del centres de Batxillerat de Catalunya -i astutament i a la vegada a la premsa- declarant que la Filosofia ja no se­ria matèria comuna als exàmens de Selectivitat. El Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) té la barra de vestir-ho, fent-ne riota, com que això ajuda la Filosofia, que podria ponderar a la fase específica, però s´ha de ser molt sapastre o ben curtet per no veure-hi la intenció del text que signa la Sra. Jou, en nom del CIC.

Sembla fet amb cinisme, amb misteri i sense saber qui ha votat el què: escriuen que «s´ha assolit un acord», però no hi ha cap nom. Tot això em fa tuf, i deu tenir a veure amb pressions de Madrid (on semblen al·lèrgics al pensament crític), o potser d´altres àrees... però -ai, Govern nostre estimat- amb zero transparència.

Semblen tenir una agenda oculta contra la Filosofia, justament quan la societat s´adona que cal una visió ampla i ­raonada, enmig de la ximpleria. Tinc al davant la sessió del nostre Parlament del 14 novembre 2013, on tots els parlamentaris van aprovar una resolució en favor de la Filosofia a Secundària: com heu empitjorat!

Estic molt decebut, i ara m´adono que hi ha gent que no és prou digna del càrrec i responsabilitats que se´ls concedeixen; ara bé, sempre es pot rectificar, tot i que cal coratge!

En uns temps en què molts sí que donem la cara, amagar-se darrere falses raons -poques coses són més competencials que la Filosofia!- sembla ben pobre. A veure què hi diuen... conseller Vila i consellera Ponsatí.