La gent ja no parla del futur del solar de Maristes al Barri Vell, ni de l'Illa del Ter, ni el bosc de ribera. Ni dels problemes de trànsit. Ni de la zona blava o els aparcaments en doble filera. Ja no cal parlar del futur de la Universitat de Girona. Ningú persegueix els grafiters, ni es qüestiona quines escultures al carrer cal conservar. Ens hem oblidat de les plagues d'estornells. De les cruïlles perilloses. De l'esporga dels arbres. No sabem res de la ciutat dels nens. Ja no reivindiquem més línies d'autobús ni debatem sobre el sector del taxi. Ningú es preocupa de si és excessiu l'IBI de Girona o de si cal revisar les plusvàlues o la taxa d'escombraries. No hi ha vagues de les dones de la neteja. On són les corals o els poetes? Els agermanaments, la cooperació i la solidaritat municipal? La gent no expressa dubtes sobre el consumisme de Nadal o si convé potenciar el comerç de proximitat. Dels solars abandonats, ni de les cases pendents de demolició, ningú se'n fa creus. Les carpes de l'Onyar interessen ja només els turistes. No hi ha teranyines, ni coloms, ni gats. Són invisibles els captaires i la ubicació de la Sopa ja no és motiu de controvèrsia. No hi ha queixes, res molesta, res es necessita... Podríem pensar que som a la ciutat perfecta. En realitat s'està estenent un tel de silenci. Hem deixat de ser ciutadans interessats per la ciutat.
