Cartes

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque - Torroella de Montgrí

Hi ha petits espectacles que poden arribar a ser molt grans. A l´Espai Ter de Torroella de Montgrí hem pogut gaudir de ´Contiguo´, un espectacle familiar de circ. El fa la Compañía IO. L´escenari s´omple de poesia gràcies als moviments de tècniques de circ amb una corda, un arc i mòduls tous de diferents formes geomètriques, duts a terme pels artistes Álvaro Reboredo i Álvaro Pérez.

Tot servint-se del llenguatge del cos, que és internacional, expliquen la història de dues persones que es coneixen, que s´apropen, que s´allunyen, que es troben a faltar, que es tornen a retrobar... Tanmateix, un recull dels diversos gestos que qualsevol relació entre dues persones posa davant els ulls, només que aquest cop com redescoberts dalt l´escenari amb el seu humor i poesia.

D´una forma original i sorprenent l´espectacle sap arribar realment a tots els públics, sobretot als més petits, que són els més difícil de conquerir, però alhora els més receptius i agraïts.

La pedra a la sabata

Núria Pena Franquet - L'Escala

Amb el regust agredolç d´ahir, però amb l´alegria d´haver votat i vençut dins d´un clima hostil, violent i sense mesura per part de les forces d´ocupació, m´he llevat emboirada, adolorida i esperançada.

Som d´una altra pasta, som diferents i això és el que els fa mal. Som un país petit, però país. Un poble intel·ligent, pacífic i creatiu. Pacient i acostumats a fer veure que no passa res. Però ahir, i tot indica que durant un temps, no ens podran fer callar.

Contra ordres judicials repressives, actuacions ràpides i contundents.

Contra detencions il·legals, manifestacions pacífiques de suport.

Contra prohibicions, violacions de drets bàsics de democràcia i humans, mans enlaire, serenor i l´espera d´un cop de porra o una pallissa.

No ens entenen, no ens volen, així doncs, què ens queda?

L´única resposta digna és... Marxem.

Democràcia?

Lluís Torner i Callicó - Girona

Aquells i aquelles que som nats de la postguerra, que haviem viscut uns anys que, a part de les mancances, de tota mena, ens feien estar atemorits, per les notícies que ens arribaven, de les repressions que, havien patit familiars nostres, i gent ben propera; quan semblava que havíem aconseguit oblidar-ho un xic, començant a albirar una etapa de pau, de prosperitat i de concòrdia, ja vàrem tenir un primer ensurt, quan es varen produir els lamentables fets del 23-F, tot i que, sortosament, es va acabar resolent relativament bé. Mai, però, ens havia passat pel cap que, arribat aquest dia 1-O, ens pogués tocar de patir o de veure, de ben a prop, les colpidores imatges de violència, contra aquells que d´una manera pacífica i cívica, intentàvem votar. No ens en sabem avenir, són unes imatges colpidores, que costarà molt d´esborrar de la nostra ment. Quan fa dos dies vàrem veure com, en alguns llocs, victorejaven amb uns irats i inexplicables crits d´A por ellos la sortida dels policies, als quals el Govern Central, havia encomanat la tasca d´impedir les votacions del referèndum, mai ens hauríem pensat que s´agafarien aquell axioma al peu de la lletra, i actuarien amb la violència que ho han fet.

Quan escrivim aquestes ratlles, són les set de la tarda, i els mitjans d´informació no ­cessen d´anar donant notícies, de nous aldarulls. Per tant no sabem com acabarà tot plegat, però el que sí sabem és que els Drets Humans, estant essent bandejats, i la Democràcia està corrent el risc de perdre bona part del seu significat. Per tot plegat, estem molt ­tristos, amb el neguit i fins i tot la por, de veure quin final tindrà.

Nosaltres hem de ser el canvi!

Maran Gri Maureta - Banyoles

Ahir, diumenge 1 d´octubre de 2017, vaig estar molt orgullosa i contenta per tot el que vam viure davant el local social del barri de Can Puig de Banyoles, on visc actualment. Però des de primera hora, i com ja feia dies que manifestava i sentia, també estava trista per com estava anant tot a nivell polític i social.

Però avui, i després de veure tantes imatges i escoltar tantes coses sobretot per tots els grups de whatsapp ( com de ben segur heu fet tots vosaltres), m´han arribat els enllaços a vídeos on es veu què va passar en un dels col·legis electorals gironins. I és per això que, després d´haver-ho expressat de manera espontània i en diferents textos en el grup que tenim amb els companys d´EGB (1977-1984) durant aquest matí, ara crec que ja no puc plorar més en la intimitat ni haig de mantenir el silenci.

Per una banda, estic orgullosa i emocionada quan veig el que van fer la gent del barri de Can Gibert del Pla de Girona, on vaig créixer i aprendre els valors positius de la diversitat. D´altra banda, estic molt trista quan veig com destrossaven la nostra escola pública Josep Dalmau i Carles i entraven en el que era el nostre menjador-sala d´actes. M´entristeix veure com s´enduien les urnes on ja hi havia dipositats els vots de familiars i amics meus que encara hi viuen i hi voten, com jo ho havia fet anys enrere.

No m´agraden gens els insults que mencionen - sense pensar-hi massa- les mares dels altres, però procuro contextualitzar-los. També procuro entendre quin tipus d´ordres i o quin tipus d´eines els van

donar a tots aquells que van fer mal a persones indefenses i van fer malbé espais de la comunitat.

Aquests dies circulen també molts escrits, molts textos, moltes imatges i en una d´elles -que jo reconec que també he compartit- hi apareixia la frase de Mahatma Gandhi: " La violència és la por als ideals dels

altres ". Però avui se´m fa molt més present la necessitat de compartir una altra de les seves frases i portar-la a terme: "NOSALTRES HEM DE SER EL CANVI QUE VOLEM VEURE EN EL MÓN !!!"

Tothom ha de poder expressar la seva opinió de forma pacífica i democràtica€els del sí, els del no, les abstencions... No pot ser que hi hagi aquest enfrontament i aquestes posicions tan enrocades més

temps ! Això no és el que vull que aprenguin ni visquin els meus fills ni els meus alumnes !!!

Estem en una societat on per a qualsevol agressió o falta d´entesa sigui dins l´àmbit familiar, escolar, veïnal, social o polític tothom denuncia ràpidament o comença a parlar del servei de mediació.

Per què en aquest afer tan important per a tots no s´actua ? Per què ningú passa a l´acció, però per avançar en positiu i no per eliminar o acomiadar l´altre ? No es poden omplir la boca només de

paraules€n´estic farta€crec que tots plegats necessitem fets i sentir-nos respectats !

Alguns ahir em deien que era massa ingènua si encara creia que acabarien guanyant valors que tinc ben arrelats gràcies al que he après i aprenc de la meva família, dels meus veïns, de la meva parròquia, dels meus amics, dels meus professors, dels meus alumnes, del meus companys ( de l´època d´estudiant, de feina i de totes les associacions on he estat i estic) i de la gent que m´envolta cada dia.

Jo vull seguir creient en la humanitat i sentir que som capaços de viure en germanor i poder comprendre assertivament i de manera activa aquell que pensa diferent. Sé que és difícil fer-ho ! Sovint ens costa

dur-ho a la pràctica. Fins i tot, ens podem equivocar en com ho fem, però com a mínim cal intentar-ho.

Espero que tots vosaltres m´hi ajudeu des del vostre dia a dia, des dels vostres àmbits familiars, escolars, veïnals (sobretot en aquest, perquè recordeu que potser tindrem nous veïns, però caldrà que ens hi

entenguem si volem viure bé), laborals, associatius... Moltíssimes gràcies per haver-me llegit i perdoneu l´atreviment de compartir obertament amb tots vosaltres el que sento.

Rebeu una salutació ben cordial.