No vull viure en aquest país
Juan Carlos Alonso Anglada FLAÇÀ
No vull pertànyer a un país tan inhumà, no puc viure en un país així: Un país que només entèn les armes i la violència com a mètode d´expresió. Tant se val si és amb animals o persones. Animals que posen com a emblema a les seves banderes i massacren en una plaça per a deliri esbojarrat d´uns energúmens incults que gaudeixen fins a l´orgasme de la tortura i la mort.
Persones que són perseguides, colpejades, detingudes, humiliades i vexades per voler expressar la seva opinió, tant se val quina sigui, en unes urnes que volen segrestar i ells només defensaven. Qui no defensa el seu dret a expressar-se? Un país que celebra, amb el diner de tothom, el pitjor genocidi de la història. Un país que reclama Gibraltar, que va perdre en un tractat després d´una guerra perduda, però manté la darrera colònia guanyada per una guerra. «Por derecho de conquista» de Felip V. Un país que pretén il·legalitzar els partits catalans independentistes, però permet que partits d´extrema dreta, anticonstitucionals, com Falange, Alianza Nacional, Fuerza nueva, Vox, PxC, i d´altres que exhibeixen aligots a la bandera, no només puguin accedir a les eleccions, sinó que van a manifestacions i la Policia Nacional fa l´orni i ni els veu, o no els vol veure. I es subvenciona la FAES, la Fundación Francisco F.... permeteu-me que no acabi, em venen nàusees.
Un país que quan parla de diàleg només pensa en quants diners em donaràs, que no et tornaré; i en «hábleme en cristiano». Un país que, després de tants segles, encara no ha entès que no és «una, grande y libre» sinó que són «muchas, pequeñas y cabreadas»
Però a ells els és ben igual. Tenen quatre reis: els reis mags (Catalunya) que els donen tot el que volen, i el borbó, que fa tot el que vol però els garanteix la possibilitat de seguient creient en l´Imperio.
Proclamació ja
Joan Boronat Lecha blanes
L´Anna Surra, diputada al Congrés per ERC, va dir ahir a la televisió que si no promulguem la independència ens «machacarán», paraules textuals.
Qui ens triturarà? Per una banda les institucions espanyoles, i per l´altra, els espanyolistes que tenim a Catalunya, que, envalentint-se, sortiran dels seus caus, on, fins no fa gaire, s´amagaven i tornaran a l´antiga pràctica de l´insult i de l´«háblame en cristiano».
No hi ha una altra alternativa que promulgar la República Catalana sense més dilació i esperar que un parell de països democràtics ens reconeguin. Un cop Catalunya esdevé un Estat independent, les lleis espanyoles no tenen jurisdicció; d´aquesta manera, es poden ficar el 155 i tots els articles de llur constitució per allà on els càpiguen.
Si Espanya no es dona per al·ludida, i decideix desobeir les lleis internacionals i extralimitar-se actuant fora dels seus límits territorials envaint Catalunya amb forces militars o envia la Guàrdia Civil a detenir els nostres dirigents i ocupar el Palau de la Generalitat i el Parlament, hi ha el poble per barrar-los el pas, fins que arribin mediadors internacionals a posar ordre. Si surten alguns energúmens espanyolistes provocant aldarulls, tenim la nostra policia, els Mossos d´Esquadra, per mantenir l´ordre i la pau.
I la proclamació s´hauria de fer ja, per protegir el major Trapero, la intendent dels Mossos Teresa Laplana, en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez de les lleis de fireta espanyoles.
