Lentament, inexorablement, la qualitat de la democràcia espanyola va baixant un graó més avall cada dia que passa. Noves limitacions, noves censures, noves restriccions dels drets individuals i col·lectius van apareixent a l'horitzó promogudes pel PP i Ciutadans, sense que el PSOE i el PSC hi tinguin res a dir.
L'última proposta, a la llum del famós i confús article 155, és celebrar a Catalunya unes eleccions autonòmiques a les quals no es puguin presentar ni partits polítics ni programes electorals que desbordin el que en diuen «els valors de la Constitució». D'aquesta manera, exclosos els partits independentistes, les forces polítiques unionistes regnarien al Parlament amb tota comoditat i podrien obtenir una còmoda majoria. No cal dir que s'han apuntat amb entusiasme a una proposta d'aquest tipus la gent de Ciutadans, el líder del PP a Catalunya i fins i tot el ministre de Justícia, el de la botifarrada i els «castellets» de l'1 d'octubre.
De fet, ja tenim antecedents d'aquesta mesura, ja que cal recordar que la presidenta del Parlament i la majoria dels membres de la mesa han estat objecte d'una querella pel sol fet d'haver permès que la cambra catalana debatés i votés resolucions que propugnen iniciatives que no s'ajusten al marc actual de la constitució espanyola. D'aquesta manera, la norma suprema de la democràcia espanyola ja no és un marc que empara la llibertat de pensament i d'expressió, sinó una cotilla que restringeix els drets al contingut del text actualment en vigor. Fora del que diu avui la Constitució, no hi ha possibilitat d'expressar i de defensar electoralment idees i propostes alternatives que el dia de demà s'hi poguessin incloure. En realitat, és la mateixa idea que s'expressava en la interlocutòria desgraciada que ha permès l'empresonament dels presidents de l'ANC i de l'Òmnium Cultural: el pitjor delicte d'aquests dos senyors no va ser tan sols que prenguessin part i encoratgessin la concentració davant la conselleria d'Economia i Finances, sinó que «les activitats descrites s'emmarquen dins una complexa estratègia en execució del full de ruta dissenyat per arribar a obtenir la independència de Catalunya». Com diuen alguns advocats, la jutgessa Lamela s'ha inventat el delicte d'alçament tumultuari pacífic...
No sé si els anomenats equidistants o els demòcrates de bona fe que militen en partits unionistes s'han adonat de la transcendència d'aquesta manera de pensar i de la lògica cap a la qual es dirigeix. No sé si s'adonen que, posats a impedir que es defensi electoralment qualsevol projecte polític que no figuri en la literalitat de la Constitució, poden trobar-se el dia de demà que sigui impossible incloure en el programa electoral de determinats partits una alternativa republicana o un model de societat socialista: i és que és evident que, en el bloc constitucional que es troba vigent avui, ni la república, ni el socialisme, ni la independència estan recollits.
Així doncs, ja no hi ha pensament ni projecte polític, per pacífic i democràtic que sigui, que pugui ser presentat a l'electorat si desborda el model que es va dissenyar l'any 1978, en aquell pacte constitucional que s'ha anat dinamitant gradualment i que, en definitiva, ja fa uns quants anys que va volar pels aires. I una conseqüència natural d'aquesta lògica ja no és simplement impedir que els partits sobiranistes es presentin a les eleccions, sinó declarar-los il·legals i dissoldre'ls de manera directa, tal com tothom sospita que es proposa el fiscal general de l'Estat, seguint les ordres del Govern espanyol. I aquí pau i després glòria.
