Cartes

lluís victoria montoto GIRONA

Molt Honorable President, aquesta carta és més sentimental que política, ja que de política, tothom en parla, tots opinen i això és bo en democràcia.

Però jo, ara, vull parlar d´una manera més emotiva i nostàlgica.

Començo recordant la primavera de l´any 1980, quan un grup de joves vam fundar la Joventut Nacionalista de Catalunya, concretament a Platja d´Aro. Recordo que érem en Pere Casals, David Abrado, Bernat Masó, Carles Puigdemont i jo mateix.

També eren màgiques les reunions al local de la Rambla de Girona, els divendres al vespre, plenes d´il·lusions i moltes ganes de treballar pel nostre país. Després, van venir amb nosaltres Lluís Busquets, Manel Jaile, Joan Bagué, Jordi Moner i altres... i avui fa, uns més que altres, molts anys que treballem per la llibertat i el benestar de Catalunya.

Tu, que ets una persona de fondes conviccions i lleialtats, fa 39 anys que et conec, no deixaràs mai de lluitar pel teu poble, ho sé. Però, Carles, jo no et demano res, no tinc cap dret, això sí, per l´estima que et tinc, només dic i opino que tu has complert de sobres amb el teu compromís, pots estar molt orgullós, i que ara, ja toca, has de pensar una mica en tu i en els teus.

Sempre al teu costat, ja ho saps.

Fires, la Devesa i...

José Luis Lucero Piñol girona

El passat 26 d´octubre després de llegir (una vegada més) les reivindicacions i les propostes formulades per la plataforma Salvem la Devesa i per altres entitats, en referència als «problemes» del parc, pensava que el consistori tindria cura de millorar i de solucionar algunes qüestions.

Segons la normativa de l´Ajuntament que regula l´ús del parc, qualsevol acció que afecti la Devesa ha de tenir una resposta i/o reparació. Ex.: si es fa un forat s´ha de tornar a tapar, o si es malmet o modifica el paviment s´ha de tornar a reparar.

Doncs bé, aquest any s´han escampat pel terra, un mínim de 15 camions Tn? de grava/pedra, que l´únic que fan és compactar i endurir el terra i evitar la filtració de l´aigua i eleva el nivell de terra (amb tants anys un mínim de mig metre).

Aixó i que el terra no està ben anivellat provoca moltes dificultats per al trànsit de les bicis i dels cotxes de criatures i també la circulació de cadires de rodes de persones amb mobilitat reduïda.

El regidor responsable (n´he conegut vuit) de la Devesa potser d´aquí a un temps ja no hi serà.

Fins quan? Solucions.

Endavant, Albert Soler!

QUIM TORRA girona

Estic en desacord total amb una carta inserida aquest 29 d´oc­tubre que porta per tí­tol «Columnista ranci». Un seu paràgraf: «Cada escrit que publica sempre té com a finalitat ferir algú o algún col·lectiu de la ciutat de Girona...». Jo pregunto: no diuen que hi ha ­democràcia en aquesta tan catalanista i democràtica i independent Girona?... Al meu parer algú com l´Albert ha de criticar-la, no en va encara «és una ciutat emmurallada» per més de moda que estigui. Emmurallada per molt motius.

No m´estenc! L´Albert, d´una forma irònica potser provocadora, ens explica coses necessàries. Però Girona i molts gironins són així! No tots, per sort! Si la direcció del Diari deixés de publicar els articles de l´Albert Soler, jo em donaria de baixa.

Bufen aires

de canvis

Lluís Torner i Callicó girona

No sol haver-hi cap canvi, per petit que sigui, que es faci a gust de tothom, i per això, quan es tracta d´un de tan transcendental, com és la declaració d´independència, és lògic que provoqui unes diferents maneres de veure i d´acceptar. Per això s´estan produint mostres de sentiments, de totes menes. Des dels que s´ho miren amb alegre satisfacció -disposats a fer el que calgui per tirar-ho endavant- fins als que mostren una joia continguda -els plau, però ho veuen precipitat- d´altres amb una mena de sentiment de por -què passarà, com anirà?- o els que consideren que és un error -que acabarà perjudicant-nos- i els que no ho accepten -hi veuen un greuge, envers ells, l´Estat i la Constitució- o fins aquells que no els fa ni fred, ni calor -el que hagi de passar passarà-. Però clar! per damunt de tot, hi ha el Govern Central, que no admet trencaments de cap mena, i que posa en marxa tot el seu poder -polític i judicial- per intentar d´impedir-ho, a tota costa.

És inevitable, cadascú, segons els seus principis, ho contempla de manera diferent, aquí és on rau la Democràcia. Ens ha costat molt d´arribar aquí, però ara, que estem just al principi, procurem mirar-ho amb deteniment, intentant acostar posicions, fins on es pugui, però mantenint la calma, la serenor i la fermesa; evitant mentides i retrets.

Mirem l´alcaldessa de Girona i la seva 1a tinent d´alcalde -cadascuna d´un partit diferent- de mutu acord, han decidit deixar sense efecte el seu pacte de govern. És un bon exemple. Les picabaralles no són mai la millor eina.

Bé! Errats o no, és la nostra humil manera de veure-ho, en la perspectiva de l´edat, volem el millor per a Catalunya, sí! Exigint-ho, si cal, però sense oblidar els principals valors: La pau, el seny i la convivència.