A poc més de mes i mig per a les eleccions a Catalunya i dies després de l'aplicació de l'article 155 per intervenir l'autonomia, el clima polític dista de calmar-se. L'últim episodi ha estat l'ordre de presó preventiva a vuit consellers del cessat Govern de la Generalitat, acusats de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. Tot això, mentre el també cessat president català, Carles Puigdemont, roman a Brussel·les, buscant dilatar la possible extradició a Espanya. En aquest sentit (i en vista de les últimes enquestes publicades), hi ha qui comença a qüestionar la decisió de Mariano Rajoy d'haver convocat tan ràpidament les eleccions a Catalunya, amb la intenció de canalitzar el conflicte polític. I és que aquests sondejos mostren un panorama semblant al de fa dos anys: majoria independentista en escons (sense superar el 50% de vots), fet que enquistaria el problema. És probable que, en l'ànim del Govern, s'estimés que els independentistes boicotejarien les eleccions, amb l'esperança que les que consideressin «il·legítimes» (després d'haver «proclamat» la República catalana). Tot i això (i a l'espera del que decideixi la CUP), les dues principals formacions independentistes, ERC i PDeCAT, acceptaven concórrer als comicis del 21 de desembre, amb la intenció de ratificar la majoria de fa dos anys. Per acabar de complicar les coses, ja han aparegut denúncies davant la Fiscalia per il·legalitzar la CUP, fet que no generaria un clima adequat per a unes eleccions amb garanties, com pretenia Rajoy. I empitjoraria les opcions per buscar una sortida del bucle.
