Ull per ull, tots cecs

Una vegada vaig tenir una conversa desigual amb un membre de la secreta de la Guàrdia Civil sobre la pena de mort. La conversa era desigual perquè ell m´interrogava i jo era l´interrogat. Era sobre unes publicacions ciclostilades sense dipòsit legal ni peu d´impremta. «Impresos ilegales», segons la terminologia penal amb què m´advertia. Les publicacions, d´altra banda innocents (de l´escoltisme), incloïen un text contra la pena de mort, i el guàrdia em deia: si maten la teva mare, no voldràs que matin l´assassí? L´home se´n feia creus, de la meva resistència a avalar l´ull per ull (tots cecs). Això passava als anys setanta, amb el dictador viu i afusellant, i quatre dècades llargues més tard ja no es parla de la pena de mort. Forma part d´aquelles coses que no es diuen encara que es pensin (excepte a les clavegueres electròniques, on s´escriu sense pensar). Però a banda de conviccions ètiques sobre el dret a llevar la vida dels altres i de la igualació moral amb el criminal, vaig dir al guàrdia el mateix que aquests dies diuen les persones més sensates: que no es podia legislar sobre la pena de mort a cop calent, quan no és la raó sinó la indignació la que s´expressa. Els dietistes aconsellen que no entris al supermercat quan tens gana, perquè compraràs productes rics en calories buides, fatals combinacions de greixos i carbohidrats, en lloc de fruita, verdura i proteïnes de qualitat. De la mateixa manera no s´ha de discutir sobre el codi penal quan l´estómac té fam d´escarment. Però això és el que ha passat aquesta setmana. No han estat només els programes d´escombraries televisives els que han combinat la discussió sobre la cadena perpètua (oficialment, «presó permanent revisable») amb el relat detalladíssim del cas del petit Gabriel, i amb les benediccions de l´audiència («el públic perjudica la televisió?», es preguntava Umberto Eco) han posat els fonaments per a una gran cerimònia de linxament massiu. També el Congrés dels Diputats ha tingut la indecència de no suspendre el debat sobre la cadena perpètua per tal que no es dugués a terme en unes condicions de manca evident de serenitat. Amb familiars de víctimes clamant venjança des de la tribuna de convidats, la dreta ha usat el seu dolor com a arma populista contra les esquerres, de la mateixa manera que fa uns anys utilitzava el dolor per les víctimes del terrorisme. I Ciutadans ha fet un viratge tàctic per apuntar-se a la confraria del gar­rot. Són espavilats.