L entrega dels premis Pinzell de Cuixart va ser un acte senzill i celebrat al Bòlit, a Girona, i, promogut per la gent que treballa en la Fundació Modest Cuixart. Un pintor que va estripar prejudicis i, desmarcat de qualsevol lligam estètic o polític adotzenat, va crear una narrativa pictòrica d´alçada. Original. Era un franctirador que disparava tant en hores petites com en la magnífica llum del seu estudi. Murri i amb gran sentit de l´humor, va esdevenir un empordanès de categoria. Això implicava ser individualista. Aquest esperit: anar a contracorrent, forma part de la mar de fons en la qual navega la Fundació. La llum tèrbola o diàfana de sota el mar explica part de la seva obra. Impulsar la creativitat enllà del fet biològic dels creadors mou la Fundació. En l´època actual moltes creacions són efímeres, obres mestres passen a ser «coses», amb rapidesa. Res no perdura si no és l´ànsia viva de l´acumulació i la propaganda. Cada època intenta ser la millor època. L´art arriba als carrers d´una manera impensable dècades enrere. L´street art és infinit: s´ha instal·lat en la vida quotidiana. El grafit és més que embrutir i una successió d´egos que se solapen en una espiral incontenible. Tot s´ha dit, tot s´ha pintat i, encara no s´ha vist res. L´art i la cultura: ésser viu. Es evident que res no perdura al carrer i, que, gairebé tot, rep les envestides del temps. Quan tot s´acaba només queda tornar a començar. Començar implica entendre o rebutjar allò que ni es comprèn ni s´entén. Els premis van anar per molta gent. L´arrel de la festa, però, rau en l´empenta de la Fundació a l´hora de tocar el moll de l´os, la bestiesa d´uns artistes que defensen la vida gràcies a les seves obres.
