En el nostre temps l´atenció a la salut del nostre organisme ha aconseguit cotes molt altes. Si ho comparem a com es cuidaven les generacions anteriors a la nostra haurem de reconèixer que s´ha experimentat un immens progrés. Sens dubte que la causa d´aquest canvi la podem trobar en l´elevació del nivell cultural i econòmic de la població. Però també i potser principalment pels serveis que ens han posat a l´abast la Seguretat Social i les mútues. A les darreries del segle XIX i fins una mica avançat el segle XX hi havia persones que morien de vells sense haver estat mai retinguts un dia al llit i sense haver-se posat mai en mans d´un metge. Podria ser que no haguessin estat mai malalts o que haguessin passat les malalties sense donar-hi importància o sense assabentar-se´n. També s´ha de considerar que hi havia una esperança de vida molt menor a l´actual. Es moria de vell als seixanta anys. Ara tothom es cuida més, viu molts més anys que abans, tot suportant i superant malalties que abans eren mortals. L´avenç de la medicina i de la cirurgia ha estat notable, i continua progressant.
L´existència dels hospitals és d´una antiguitat de segles. Però eren més que institucions d´atenció mèdica, centres d´acolliment de transeünts, pelegrins o persones sense família i sense casa. Se´ls coneixia com a Hospitals de pobres, la gent en general en defugia i només s´hi acollia el qui no tenia altra alternativa. La creació i el manteniment d´aquells centres era obra de l´Església, del Municipi, i ja en el segle XIX, de la Diputació.
Les clíniques privades són del segle XX. Primer es tractava d´unes habitacions en un pis del mateix edifici en el qual un metge tenia el seu consultori i el seu habitatge.
Fins a l´any 1933 no existí a la nostra ciutat el que amb tota propietat se´n pot dir clínica. Pel mateix temps i situades una prop de l´altra, es fundaren les clíniques Girona, dirigida pel Dr. Coll i la de Sant Narcís, a càrrec del Dr. Bofill.
L´any 1894 es fundà l´anomenat Sindicado Médico de Gerona, que en realitat va ser el primer col·legi de metges d´Espanya. En aquell moment aquella institució professional la integraven 192 metges. Dels quals vint exercien a la ciutat de Girona, 41 al districte de Figueres, 59 al districte de Girona, 35 al de la Bisbal, 18 al d´Olot, 15 al de Puigcerdà i 24 al de Santa Coloma de Farners.
En el primer terç del segle XX els metges que exercien a la nostra ciutat eren ben coneguts de tots els ciutadans, tant el que tenien com a metge de família com els altres que coneixíem de vista o com a mínim de nom. El metge de família a més de tenir cura de la salut dels seus aconductats era per a ells com un conseller a qui havien posat tota la confiança, en tots els aspectes. Als metges se´ls veia passant pels carrers i pujant escales en ocasió de la visita domiciliària que practicaven diàriament, i si era necessari també en dies festius.
A mitjan segle XX el dentista que tenia cura de la meva boca, del qual tinc un gran record, em deia que a Girona faltaven dentistes, que els pocs que hi exercien anaven sobrecarregats de feina.
També hi havia pocs practicants. Pels anys vint del segle passat parlar del senyor Cos era referir-se al practicant. El coneixien molt bé els nens i nenes que havien acudit al seu domicili del carrer de les Hortes a fi que els inoculés la vacuna. Vacuna que deixava un senyal en la part alta del braç. Encara pels anys seixanta un dia que vaig anar a Santa Afra hi vaig trobar un senyor d´edat avançada que em va dir que era el pare «del practicant de Girona». Però aleshores ja a Girona hi havia molts practicants.
En els inicis del segle XX, alguns joves practicaven la gimnàstica per enfortir el seu cos. En el soterrani de la Fontana d´Or hi funcionava un Gimnàs a càrrec del senyor Balmes. Gimnàs que recorden en les seves memòries els que foren gironins destacats com els doctors (no metges) Pericot, Carreras Artau, Negre Pastell. Més endavant s´hi dedicà el senyor Gómez, el qual va ser professor de Gimnàstica de l´Institut en els anys vint i trenta. A l´Institut vell, del carrer de la Força hi havia un Gimnàs dotat de tots els instruments necessaris; però en els set anys del meu batxillerat no el vag veure funcionar mai. Les classes de Gimnàstica o educació física consistien a anar a la Devesa i allí els nois jugàvem a futbol i les noies, a bàsquet.
A les darreries del segle XIX inicià la seva activitat l´Òptica Solà, situada sota les voltes de la Rambla. Ja en el segle vint a l´Argenteria s´hi establí l´Òptica dels Orri, una família de practicants. Al carrer Nou en l´establiment «El Globo», també venien ulleres.
Una senyora que vivia a la Bisbal i només venia a Girona per les Fires de Sant Narcís, un any aprofità l´ocasió per fer-se unes ulleres, pensant que en un proper futur li serien necessàries i atès que en la seva població no hi havia cap òptic. Va anar a can Solà i li proporcionaren unes ulleres d´acord amb la graduació que necessitava en aquell moment. Les guardà en un calaix per usar-les quan en sentís la necessitat. Al cap d´uns anys notà que la vista li fallava i confiant en aquelles ulleres quedà frustrada en comprovar que ja no li servien per a res. Des que es va fer les ulleres la seva vista havia evolucionat.
També hi havia gent que confiaven en els curanderos, que si ho encertaven ho endevinaven. Com que la naturalesa és molt sàvia, hi ha malalties que es curen soles, i vist el bon resultat, semblava que el curandero ho havia encertat.
Com es pot comprovar només anant pel carrer, sense necessitat de consultar les estadístiques, l´atenció a la salut ha canviat notòriament. I la quantitat de professionals de la salut s´ha multiplicat notòriament. Qualsevol de les clíniques de la ciutat té una nòmina de metges superior al nombre de professionals que integraven el col·legi en el moment de la seva fundació. No sé quants dentistes hi ha a Girona; però si ens hi fixem, anant pel carrer, podrem veure nombroses clíniques dentals situades en la planta baixa d´edificis. I també plaques que anuncien clíniques i consultoris de professionals que ofereixen els seus serveis.
També podem observar el gran nombre d´establiments d´Òptica. En el carrer nou se n´hi troben quatre, igual que en el carrer Joan Margall. A la Gran Via n´hi ha un al costat d´un altre. Semblaria que quan queda vacant un local comercial s´hi instal·la una clínica dental o una òptica.
També ha augmentat el nombre de farmàcies, i cada vegada són més les que tenen obert dotze hores seguides. En canvi les de guàrdia els dies festius són dues, igual que quan les que estaven establertes en tot el clos urbà només eren vuit.
Tenen molta requesta els fisioterapeutes. Es veuen molt concorreguts els centres de ioga i altres exercicis encaminats a conservar o reparar el bon estat físic. I encara hi hauríem d´afegir els que a casa mateix fan exercicis amb la bicicleta estàtica, o amb els caminadors elèctrics.
En l´àmbit natural s´hi troben els excursionistes, els caminadors, i els que fan fúting. A vegades se´n veuen corrent pel voral de la carretera, que no s´adonen que estan respirant el CO2 que deixen anar els cotxes.
