Cartes

ÀNGELA FERRER I MATÓ girona

És una pregunta que m´estic fent des que tenim nou Govern. Molts desitjàvem no suportar més el Rajoy (el foc) però temo haver caigut a les brases (Pedro Sànchez). El seu ministre acabat de nomenar, el senyor Borrell, tots sabem que és anticatalanista fins al moll dels ossos (recordem que volia desinfectar Catalunya!) i el tal Pedro va votar «sí» al 155!. Llavors no cal tenir unes grans perspectives de canvi. La majoria ha votat Sí a Sánchez per arraconar Rajoy, però la meva pregunta segueix en peu. Hi guanyarem o quedarem fotuts una altra vegada? És la pregunta del milió. Tots sabem que ara mateix la «independència» és una utopia i cal treballar molt per anar avançant si ens posem contra tot tornarem a començar la travessia del desert. Seny i pau. Hem de demostrar primer que som bons en tots sentits, procurar que tornin presos i exiliats, arranjar tot el que s´ha espatllat mentre ha durat el 155 i el control de finances i llavors posar les bases de la nostra llibertat. Però el treball serà feixuc i ara mateix es requereix un bon farcell de paciència, cosa que espero del nostre president. Recorden allò de «Vesteix-me a poc a poc que avui tinc pressa» atribuït a un sir anglès vers el seu majordom? Doncs això cal fer, si no unes brases ben calentes ens esperen i la veritat ni les volem ni les mereixem.

Pel juny la falç al puny

Francesc A. Picas LA JONQUERA

En el passat mes de maig els jardins s´ompliren de flors de tots colors, perfumant llars i balcons. Les nits de juny el cel es cobreix d´estrelles, flors resplendents que il·luminen l´infinit.

En el mes de juny els camps s´omplen d´una riquesa esperançadora. Les espigues de blat es deixen besar pel sol ardent, i les màquines agrícoles treballen compassades, recollint el fruit de tot un any de treball. S´omplen els graners. Els pagesos suen i canten.

L´àvia cuina un deliciós arròs i uns conills a la cassola per dinar els treballadors. Al pou ha posat en fresc un virtuós vi negre. Els porrons s´ompliran fins a dalt del broc.

- Gràcies a Déu, aquest any no hem sofert pedregades -comenta la mestressa. L´amo té pensat fer obres a la finca.

- No diguis blat que no sigui al sac, i ben lligat -contesta l´avi.

Mentrestant, a Barcelona, els polítics estan bregant per una Catalunya rica, pacífica i lliure.

Suïcidi a Cornellà

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Un home s´ha llevat la vida quan l´anaven a desnonar de casa seva llançant-se per la finestra. Ha estat a Cornellà de Llobregat. Podia haver estar a qualsevol altre lloc. Els desnonaments poden fàcilment dur les persones a situacions de màxima desesperació fins a fer-los prendre decisions fatals com la d´aquest veí de Cornellà. Quina mena de societat tenim que no és capaç de preveure una solució per als casos de desnonaments de forma personal i individual? Quina mena de persones formem aquesta societat que deixem soles les persones que s´han d´enfrontar a situacions límit? On està el suport i l´ajuda que els devíem entre tots? Fem de les nostres cases el nostre reducte de pau i on construïm la llar que a poc a poc forma part de nosaltres mateixos. Allà dipositem el dia a dia i nit a nit de la nostra existència quan podem descansar després de la jornada de feina o els dies de merescut descans. Els desnonaments de les llars són desnonaments de parts de vides viscudes. Per a quan alguna mena de llei que de debò forci i compleixi amb el dret a una llar per a tothom i no resti només en les bones intencions?

Orland furiós

Josep Baella Isanta Girona

És una obra de Ludovic Ariost del 1516 i que l´autor va dedicar a Hipòlit d´Este.

Lluís M. Mandado i Rossell a la seva obra La revenja Borja, fa un estudi de l´enigmàtica obra de Ludovic i albira una realitat històrica fins ara desconeguda. Segons Mandado una part de l´obra d´Ariost és de Lucrècia Borja amb cobertura italiana i encriptada que la protegia de la inquisició. Tracta de la història de l´imperi català, del descobriment d´Amèrica i de la lluita contra la il·legítima i usurpadora dinastia Trastàmara.

Descodificant l´obra: Orland és el nom tapadora per al descobridor Colom. Colom és Orland i Amèrica és Angèlica. Colom legítim rei dels catalans per matrimoni amb Felipa d´Avis - Coïmbra - Urgell. Castella pren Amèrica a Espanya que és el nom que el món li dona a l´imperi català. Els jesuïtes, sota protecció directa papal davant l´urpa reial de la inquisició. Pares de la pàtria catalana: Otger Cataló, els Colom i els Borja. Colom i Borja, cases reials catalanes fan coalició contra Ferran II i la seva inquisició. Venç Ferran II, Castella pren possessió de l´imperi català, i comença la manipulació històrica amb esborrament de l´empremta catalana.