Obres i compromisos
Fa dues setmanes que hi ha un nou Govern espanyol. Té uns pressupostos aprovats i ha d´anar per feina sense gaires dies de marge. Quan em pregunten sobre obres i comarques gironines, faig un llistat simple de què es pot dialogar a partir d´ara. 1- A finals d´agost de 2021 s´acaba la concessió de l´autopista AP-7 entre Montmeló i la frontera francesa. És el moment de definir ja com serà un sistema de vies de gran capacitat sense peatges: vinyeta (pagament anual per ús de les vies públiques o peatges tous de manteniment). El debat està servit i s´ha de resoldre aviat perquè el tram Vandellòs-Alacant acaba la concessió l´últim dia de 2019 i el model s´ha de definir abans. 2- Acabament inmediat del desdoblament de l´N-II en el Caldes-Sils i el Medinyà-Orriols per a finals d´aquest mateix any, sense més preses de pèl ni dilacions. 3- Estudiar seriosament recuperar el desdoblament Sils-Blanes descartat pel Ministeri de Foment des de 2012. 4- Estudiar les obres prioritàries de l´N-II en el tram nord i concretar-ne una per iniciar en els pròxims dos anys. 5- Permetre que el tram estatal de la variant d´Olot sigui construït en règim de comanda de gestió per part de la Generalitat. 6- Avançar decididament en l´adjudicació d´un dels dos trams a desdoblar de la A-26 entre Besalú i Figueres. Si aquests punts poden tirar endavant en un horitzó de dos anys, em donaria per rescabalat dels anys de menyspreu i escanyament inversor dels governs del PP. Abans parlava des d´una oposició aritmèticament no determinant. Ara les tornes han canviat.
Què ha fet Ciutadans?
El partit taronja ha tingut la paella pel mànec en la política espanyola durant quasi dos anys. Ara s´han tornat invisibles i més extremistes. Ara que tastaran les files de l´esterilitat política, és un bon moment per descobrir que no han utilitzat la seva força per millorar les inversions a Catalunya. Un any cap esmena per Girona, el segon una partida per la casa de Salvador Dalí. Per la resta, els pressupostos de Ciutadans són els del PP. Aquesta setmana es votaran les esmenes que el PP ha introduït al Senat per «millorar-los» i passar comptes amb el PNB. Algú pensarà que el PP ha aprofitat aquesta oportunitat gratis -les esmenes al Senat tornen al Congrés- per dedicar a Girona algun dels 37 milions restats a les partides basques? La resposta està a l´altura del comportament habitual del PP.
El ball de noms
Una de les millors periodistes, i de pensament més lliure, de les que publiquen a la premsa espanyola és Lucía Méndez. Aquesta setmana descrivia com les tropes del PP estan del tot desconcertades a l´espera que de manera cabdillista els sigui indicat el nom del nou líder. No serà així perquè han decidit votar. Hi estan molt poc entrenats. Es mostren esquius. Aviat sortirà un reguitzell de noms. Per la llista provisional avui en dia els següents. José Ramon García Hernandez, diputat per Segòvia, diplomàtic de carrera, 47 anys, format, gens secundari. De formació anglosaxona ha decidit fer el que faria qualsevol diputat britànic confiat en una situació de lideratge vacant: presentar-se. Alguns pensen en nom de qui ho fa. Només en nom dels seus mèrits. José Ramon Bauzá, el farmacèutic espanyolista de Marratxí que va arribar a president de les Balears al preu de carregar-se el sabor localista del partit que els havia donat tants bons resultats. Va perdre les eleccions. A afegir-hi un expresident provincial de València. I després Soraya Saez de Santamaría - «Diplocat en liquidasssió»- i Nuñez-Feijoó. Aquest últim, que consideren el preferit, no acaba de mostrar entusiasme. I és que li fa patir que la penúltima tingui alguna informació dels seus anys de responsable dels serveis secrets. La dreta quan es posa caïnita, s´hi posa de veritat. María Dolores de Cospedal bàsicament treballarà perquè l´exvicepresidenta SSS no guanyi. Dimecres se sabran tots els noms. Un partit fora de joc durant un mes de passar-hi comptes.
Els diners dels nostres impostos
Ahir aquest diari publicava una interessant notícia sobre un estudi dels diners malgastats en obra pública en els últims 20 anys a l´Estat espanyol. Es posava de mostra l´aparcament de l´aeroport de Girona o el túnel de Pertús com a exemples de diners dilapidats. Es valorava en 81 mil milions el diner malgastat en 20 anys. Celebro sobretot que es comenci a obrir debats seriosos sobre el cost-benefici de l´obra pública. Per què s´ha fet aquesta obra, quina coherència té i quin cost? Aquesta pregunta ens la fem sovint creuant el pont galàctic construït per l´Estat que comunica Pont Major i l´hospital Josep Trueta.
