Cartes

Miquel Mompió i Azemar Client i amic de l´Hostal de Mallorquines. riudarenes

Sí, amics, en Pep ens ha deixat, se n´ha anat a l´altra dimensió, ha travessat la Vall del Riu Vermell.

Si bé a Riudarenes, el coneixíem com en «Pep de ca l´Ocell», els seus 51 anys servint i treballant a l´Hostal de Mallorquines el van fer una persona mediàtica de l´Hostal, era una bona persona, era un home bo.

Als seus 14 anys, de la mà de la mare Juana (A.C.S.) feia el camí cada dia de Riudarenes a l´Hostal, allà va créixer en edat i en coneixement sota la protecció d´en Pau (A.C.S.) va veure néixer la següent generació, la Maria i en Pau i més tard la Mariona, en Pau, en Pol i l´Aniol. Va ésser un puntal per a l´Hostal, jo diria la seva segona família, la fidelitat a la família Bardalet- Batlle va ésser sempre el seu compromís i el seu ideal. Quan la malaltia l´invadí, sabent el diagnòstic dur i proper, es va preparar mental i psicològicament per fer el traspàs... tenia pressa de marxar volia anar-se amb la seva estimada Montse, per poder compartir per sempre amb ella el que hi hagi en l´altra dimensió.

Soc dels convençuts que si pogués tornar no tornaria, ara està molt bé i des d´allà seguirà estant amb nosaltres, de pensament , en la pregària i en l´eucaristia.

Físicament no el tornarem a gaudir, però estarà amb nosaltres per la comunió dels Sants, dels d´aquí i dels de l´altre costat.

Es diu que l´agraïment és la memòria del cor, n´és una prova que tots els que ens vàrem aplegar per al teu últim comiat el nostre afecte i el nostre agraïment ens va portar allà. Jo et tindré present cada dia; al matí, quan surti a passejar el gos, vegi la bellesa i la serenor dels xiprers del cementiri recordaré que allà hi ha les teves despulles, com les dels meus éssers estimats i amics.

I amb aquest pensament un cop més et dic adeu Amic, adeu Pep , que ens puguem retrobar a l´altra dimensió.

Banyar-se

a la piscina

Montserrat Casaponsa Homs Salt

Avui he anat a una piscina a acompanyar uns nens d´un casal i he vist una cosa que no m´ha agradat gaire. Potser que jo sigui una antiquada, tinc 60 anys, però hi ha coses que encara que no siguis jove no s´entenen, almenys jo. Ho havia vist a la platja però a una piscina pública no...

Han arribat un grup de joves, crec que d´entre 14 a 17 anys i s´han tirat a la piscina amb els calçotets a sota del banyador. Jo primer ho he comentat amb les monitores del meu casal i la resposta ha sigut: ah, sí!, ara tothom s´hi banya, estàs molt antiquada...

Jo els he dit que no era qüestió d´antiguitat sino d´higiene, i que no ho trobava correcte.

Llavors he preguntat a les noies que vigilaven a la piscina si la gent es podia banyar amb la roba interior a sota del banyador, ja que veia que aquell grup de joves gairebé tots portaven els calçotets, a més es veia molt perquè els sortien per sobre de la cintura del banyador. M´han dit que no, però que la gent al final fa el que vol i que a més eren nois de «fora» i ja ni tan sols els cridaven l´atenció. Anaven amb un monitor i si ell no els deia res, elles tampoc.

Jo els he dit que no em semblava correcte, que si tots fésim el mateix potser sí que hi farien alguna cosa. Nosaltres portàvem nens petits, d´entre 3 i 9 anys, i no els deixem pas banyar amb la roba interior a sota, una de les coses que intentem ensenyar és educació, respecte i compliment de les normes d´un lloc on no és casa teva, que és públic i on hi ha més gent.

No sé si la roba interior era neta o no, però fa molt mal efecte i els nens petits se n´adonen i et pregunten sobre el cas. Bon estiu.