Se'n recorda algú, de Denis Thatcher? Em temo que no. Era un home gris, amb pinta d'aquests ornitòlegs que dediquen tota la seva vida a estudiar els hàbits reproductors del carboner comú, però en certa manera podem considerar-lo un pioner que va fer una cosa que molt pocs homes s'havien atrevit a fer fins llavors. Perquè la seva dona, Margaret Thatcher, va ser elegida primera ministra britànica a finals dels anys 70. I des d'aquell moment, Denis Thatcher va passar a ser l'equivalent masculí de la «primera dama», és a dir, el marit de la gran dona, el personatge fosc que vivia a l'ombra d'un personatge molt més important i poderós que ell. Fins llavors, el normal és que el poderós fos l'home i la dona fos la persona que portava una discreta existència en segon pla. Però Denis Thatcher va ser el primer home que va haver de protagonitzar la situació inversa. Li va tocar ser, per així dir, una mena de gerro masculí al costat d'una dona temuda i odiada i admirada a mig món. Ell no era més que un ningú, mentre que la seva dona era la persona a qui perseguien els fotògrafs i a la qual tothom, per una raó o una altra, volia conèixer. Hi ha qui diu que a Denis Thatcher li va costar suportar aquest paper de segon i que en algun moment va pensar a divorciar-se. També hi ha qui diu que va començar a beure més del compte i que va tenir una crisi nerviosa de la qual es va salvar fent un viatge a Sud-àfrica. És igual. Va ser un pioner -va aguantar burles i menyspreus per viure una situació que gairebé cap altre home havia viscut fins llavors-, i com a tal hauríem de guardar-li un respecte.
Ara fa uns dies hem conegut el marit d' Angela Merkel, que va aparèixer en la visita al parc de Doñana vestit com un homeless d'aquests que veiem dormint en els caixers (arrugada camisa a quadres, pantalons curts de Decathlon, botins i mitjons negres, gorra blanca potser regalada en un supermercat). Pel que he llegit, Joachim Sauer és un prestigiós catedràtic de fisicoquímica de la Universitat Humboldt de Berlín. Segons la docta Viquipèdia, va fer la seva tesi doctoral -qualificada cum laude- amb un estudi sobre les conseqüències del teorema de Koopman en el mètode de Hartree-Fock restringit per a orbitals oberts. No em preguntin què són els orbitals oberts ni el teorema de Koopman, però em va semblar fantàstic que enmig d'una cita tan encarcarada, amb Pedro Sánchez i la seva dona convenientment abillats amb el seu look «boho chic», el bon Sauer es presentés com si acabés de treure a passejar el gosset i es disposés a fer la compra setmanal a Mercadona. Entre nosaltres és habitual que molts polítics falsifiquin el seu currículum o s'inventin màsters o es facin passar pel que no són -i d'això Pedro Sánchez i la seva dona, tan empolainats, tan correctes, tan elegants, en saben una estona llarga-, així que és bo saber que hi ha algú a qui no li molesta ser «primera dama», o «primer cavaller», o com es digui això, i que tampoc necessita fer-se passar per elegant ni distingit, ni presumir de títols que no té, ja que ell, al cap i a la fi, sap molt bé què dimonis és un orbital obert.
