17 de agost de 2018
17.08.2018

Menteix, però ho fa sense voler

17.08.2018 | 01:13

El fugit -o pròfug, o covard, o no sé com vol que li diguem, cap epítet li acaba d'agradar- assegura a Der Spiegel que ell ja va advertir que cap país europeu reconeixeria Catalunya. És mentida, és clar, va dir precisament el contrari. El problema, seu però -com en totes les sectes- sobretot de la gent que l'ha triat de guru, és que no és conscient de mentir, ell està absolutament convençut que va dir el contrari del que realment va dir. No és per riure, escoltin. És una malaltia psiquiàtrica. Fa poc llegia el cas d'un prestigiós advocat americà que sortint del despatx va desaparèixer. Sis mesos després el van trobar vivint en un refugi per a indigents, sense saber qui era ni d'on venia. Se'n diu fuga dissociativa, i amb aquest nom no és d'estranyar que un expert en fugues com en Puigdemont la pateixi. De cop l'han trobat vivint a Waterloo i es creu president d'una República. Com es pot esperar que recordi res del que va dir, no ja fa mig any, sinó ahir mateix? Aviat ens delectarà amb noves frases similars, que aquesta gent, quan comença, és un no parar.

- Jo ja vaig advertir que marxarien empreses de Catalunya.

I tinguin per segur que no recordarà haver-ho negat de forma vehement, el pobre. Hi ha experts que opinen que el millor en aquests casos és seguir el corrent al malalt, no sigui que el disgust de trobar-se de cop a la realitat provoqui un desenllaç fatal: que sí, que sí, Carles, que ja ens vas avisar. Potser és exagerat que li segueixin el corrent un milió de persones, però és que els catalans sempre hem sigut molt solidaris amb els malalts. I a Girona, més! A Salt, per exemple, els veïns sempre han tractat com uns ciutadans més els pacients del psiquiàtric que passegen en règim obert per la població. Se'ls segueix el corrent, així es creguin Napoleó o Companys, i avall que fa baixada. Tornant a l'expresident, ara que sabem que els seus deliris tenen un origen patològic, l'escoltarem amb més tranquil·litat, i amb el mateix interès que les vaques miren passar els trens.

- Jo ja vaig advertir que el procés duria fractura social i col·locaria el país a un pas de l'enfrontament civil.

I de nou, pensarà que va complir el seu deure i va explicar la veritat als ciutadans. Vostès, ni cas, recordin que li han de seguir el corrent, que sí, que sí, Carles, que ets un estadista amb visió de futur, vinga, pren-te això, veuràs que bé, obre la boca, aaara, aquest és el meu presidentet, té un caramel, que te l'has guanyat. No estaria de més fer una crida als polítics de l'oposició, que darrerament es mostren massa bel·ligerants amb el pacient de Waterloo, i amb això no vull insinuar que li vulguin mal sinó que desconeixen el seu delicat estat, tot i que no serà per falta d'indicis freqüents. No els costaria res, a Arrimadas i Iceta, declarar que tot el que passa, no només a Catalunya sinó al món, ho va predir primer Nostradamus i després Puigdemont, si bé aquest darrer no en vers, disciplina que no domina (únicament perquè no vol). Tampoc no costa tant, seguir-li la veta com si fos realment algú important, només s'ha de veure com ho fan els presentadors de TV3, sembla que els surti de manera natural.

Ara bé, que l'expresident es desmenteixi contínuament no significa que les noves declaracions siguin forassenyades. Al revés, aprofita els fets consumats per fer que les seves sentències siguin irrefutables.

- Jo ja vaig advertir que s'havia d'estar molt enganyat per votar-me a mi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook