Era de calaix que, esgotats els missatges per repetitius i buits, els llacistes acabessin venerant les relíquies dels màrtirs, l'únic que els queda. A Girona, en l'acte institucional de l'11 de Setembre, es va exhibir ni més ni menys que el faristol des del qual en Puigdemont va pronunciar el darrer discurs abans de fugir cames ajudeu-me. No és que sigui precisament l'Arca de l'Aliança, però fins que no accedeixi Presidentorra al martirologi i es pugui exhibir la seva ampolla de ratafia, de moment és tot el que tenim. El iot de Presidentmàs queda descartat perquè continua en ús.

El flamant delegat de la Generalitat a Girona, Pere Vila, va indicar que el faristol «demostra que no ens rendirem». A mi no em mirin, jo ignorava que un faristol pogués demostrar ni això ni res, però és que jo no soc home de fe. Potser en Vila, com a gran sacerdot, té accés a una mena de llibre de les revelacions. O potser simplement va observar que el faristol, per més burrades que es diguessin sobre ell, continuava allà ferm, sense moure's un mil·límetre. Exactament el contrari, per cert, del que havia fet el seu darrer usuari.

Per a mi un faristol no es diferencia en res d'un altre faristol, però ja he dit que jo no soc creient. Els fidels el van poder mirar, admirar, tocar i, els més agosarats, besar. Més d'un devia vessar llàgrimes. Pensar que allà va col·locar els seus papers aquell que va fugir a igual velocitat que en Yogui després de pispar l'entrepà a un excursionista ha d'emocionar. Ara bé, si en el mateix acte el faristol va ser utilitzat, que no ho sé, crea un precedent que dificultarà fer el mateix amb la tassa de vàter on l'aleshores president va fer de cos just abans d'enfilar cap a la frontera sense mirar enrere. Una cosa és mostrar en públic la trona que va acaronar les presidencials natges i va acollir el fruit del seu ventre empès per la proximitat de la Guàrdia Civil, i l'altra és utilitzar-la davant dels fidels. Fins i tot els llacistes tenen uns límits. O això vull creure.

El llacisme hauria de fer com l'Església que imita, i posar en circulació fragments del prepuci presidencial. Això sempre funciona, i com que és difícil demostrar-ne l'autenticitat, el pobre Puigdemont ni tan sols hauria de ser circumcidat, que a la seva edat pot ser un drama que riu-te'n de l'exili.