Potser hi ha una altra moció conjunta, per tractar de Catalunya dins de la Constitució, dels socialistes i del partit que va heretar el PDeCat, que va heretar Convergència. El catalanisme conservador té més noms que heterònims Fernando Pessoa. L´anterior proposta va morir abans de néixer perquè la parella va ser sorpresa per un sometent republicà quan es besava sota un fanal i els van assenyalar amb el dit, caram amb la policia moral. Segueixin intentant, les nostres esperances estan amb vosaltres i la vostra moció: erotitzeu-vos, uniu els contraris.

Els independentistes resulten molt llegibles, fins i tot en català, fins i tot a Logronyo, poso per cas. En un món on gran part de la socialdemocràcia va derivar cap al liberalisme neocon i que va descobrir que la dictadura del proletariat, més que a Tahití, s´assemblava a una masmorra medieval amb grillons i poltre de tortura (amb l´afegit del fred tremend de Kolimá), en un món així, dic, a qualsevol li entren ganes de proclamar «Som una nació!» si «Visca el Barça!» no li sembla bastant exaltat.

Vivim la crisi de les grans expectatives: fornicar amb Scarlett Johansson segueix sent un objectiu molt més realista que aconseguir algun paradís futur o retrospectiu. Diuen que en set anys els robots faran més feina que els pencaires. És clar que ho diu Davos, el fòrum dels oligarques no necessàriament russos que afirmen que es crearan 58 milions de llocs de treball, ni un menys, perdonin que no els pugui atendre tots.

Ni Catalunya ni Espanya ens protegiran de la invasió d´ultracossos de llauna. Mentrestant, els catalans, també els independentistes, han assistit a la reducció de la seva diversitat política (i sempre li toca a ERC cedir). És la polarització i l´arraconament de comuns i PSC. Mal negoci: la sanitat pública ha patit a Catalunya major contracció que la mitjana d´Espanya. Hi ha aires de revolta entre els metges catalans i Catalunya encara inverteix un 28% menys en salut pública que abans de la crisi. Amb l´estelada porteu un tensiòmetre, si us plau.