Per situar-vos, el subdelegat és el cap visible i efectiu de l'administració de l'Estat a la província de Girona. Això vol dir més de 1.500 funcionaris fent rutllar serveis tan essencials per al benestar de la gent com són la hisenda, l'agència tributària, la inspecció de treball, la Seguretat Social, les carreteres de l'Estat, la documentació de trànsit, la documentació d'estrangeria, la investigació bàsica, les costes (els 500 metres de protecció), la sanitat exterior (importacions i exportacions de medicaments, animals i vegetals), l'exèrcit, la policia nacional (estrangeria i documentació) i la Guàrdia Civil (explosius, contraban, conservació de la natura, terrorisme i drogues).

Sorprenent, no? Però més sorprenent encara és que ens costi tant dir administració de l'Estat sense amagar a continuació la paraula espanyol. Per què ens costa tant? Molt simple, perquè la visió pujolista de Catalunya ha triomfat sobre la visió federalista o, si ho volem personalitzar, la visió terradellista. En Pujol i els seus governs han imposat la idea que Catalunya era una cosa i Espanya n'era una altra. Segons aquesta visió, les subdelegacions eren la pota d'un govern estranger que limitava l'acció del govern de la Generalitat. Terradellas proposava en canvi una nova relació de Catalunya amb Espanya segons la qual la Generalitat era part de l'administració de l'Estat i l'Estat era part de l'administració de la Generalitat. Per entendre'ns, veure el cap dels Mossos saludant i donant novetats a en Pedro Sánchez el 21-D o veure el representant de la Generalitat presidint una comissió en representació d'Espanya a Brussel·les. Aquesta visió és una nova forma d'entendre la relació entre Catalunya i Espanya. Formem part d'un mateix equip i al mateix temps ens reconeixem mútuament la nostra personalitat.

La visió pujolista ens tanca moltes portes, perdem possibilitats de col·laboració i d'intercanvi amb Espanya, amb Europa i amb la resta del món. Però, sobretot, trenca la base del catalanisme, l'objectiu del qual és aconseguir que el conjunt d'Espanya reconegui la personalitat de Catalunya i, a la vegada, participar activament en el seu govern. Arribar a la idea de «nació de nacions».

Perquè us feu una idea de la contraposició dels dos models, sapigueu que una de les demandes que el llavors president Pujol va fer al president Aznar en el pacte del Majestic va ser que els governadors civils passessin a ser funcionaris, funcionaris subdelegats del govern, però funcionaris pixatinters.

Jo soc partidari d'una visió federalista, la d'un equip amb diferents personalitats però, finalment, equip. Per això, quan vaig començar a treballar en el meu nou càrrec sempre comentava que el meu objectiu primer era fer arribar a la gent la idea que a Girona existia l'Estat i que la seva feina era molt important per a la vida dels gironins. Ara, uns mesos després, sempre afegeixo una cua: sapigueu que el govern de l'Estat és també govern de Catalunya i viceversa. Aquesta és la feina dels subdelegats del govern, ajudar a fer funcionar una part de l'administració catalana (catalana, ho he dit bé) i, a través d'aquesta tasca, transmetre aquesta idea de federació de nacions.