18 de juliol de 2020
18.07.2020
Diari de Girona

Adaptar-se a la decadència

18.07.2020 | 01:10
Adaptar-se a la decadència

Corre un esperit barreja d'insensatesa i resignació pels carrers i places de Catalunya. És la lleugeresa d'ignorar els mínims impulsos de supervivència ?com si la modernitat ens hagués de fer invencibles. És també la llosa tant de l'hivern nuclear que s'acosta a l'economia, com dels efectes de la derrota catalana del Primer d'Octubre. No ha de sorprendre, doncs, que la trituradora de cervells de la qual fa un temps l' Enric Vila parlava vagi a plena potència. Parafrasejant el mem: «triturada go brrr».


Si d'ençà el 2017 només tenim buidor i l'erm de la nostra tercera hora zero en la història ?que s'afegeix al 1714 i al 1939?, el coronavirus ens ho ha afinat del tot i ha ampliat, magnificat i aprofundit la dimensió de la decadència que teníem al damunt. Ja no es tracta de veure com l'economia entra de ple en depressió ?sí, en depressió, allò que les dades fins i tot maquillades assenyalen?, sinó que el nivell de tots els debats és nul. Estem demanant que els catalans s'adaptin a dues coses: a la decadència que segueix tota derrota i a una depressió econòmica sense precedents, que pot sobrepassar la del 1929 per la dimensió sanitària que té. No ha de sorprendre, així, que hi hagi un massiu suïcidi de la intel·ligència.


Un exemple ha estat, novament, la deixalla periodística i televisiva del FAQS de TV3, un engendre de programa promogut per l'encara no cessat Vicent Sanchis on es convida gent perquè sigui obertament linxada i insultada. D'ençà que la derrota del 2017 va expressar-se amb tota la seva cruesa, el país ha tendit a la dissolució i al cainisme. S'ha obliterat el respecte a les idees i al debat. Tot és una llarga cadena de manipulació i mentides ?barroeres, mal dites i destructives. Ugolino devorant els seus fills. L'exemple de FAQS és extensible a totes les premses ben subvencionades que tendeixen o bé a l'unionisme serbi de Moncloa, o bé al sectarisme groc de Sant Jaume.


Encara que la premsa hagi excel·lit en l'encarnació més pública de la decadència, el món acadèmic és el que realment es troba a punt del col·lapse. No havent-se recuperat mai de la gran recessió de 2008, l'esfondrament humanístic de les universitats catalanes és el gran secret darrere la present putrefacció de la intel·ligència. Si ja les capelletes i egòlatres totalitaris diversos abundaven en els darrers decennis, l'ascens del mortdeganisme i el tercerpisisme està convertint tota la producció acadèmica no solament en irrellevant sinó en un instrument d'una cacera de bruixes nivell camorra. Tot comentant amb exiliats col·legues universitaris el deplorable espectacle fratricida, hi ha unanimitat a constatar que el silenci s'imposa per evitar severíssims escraches i doxxing acadèmics. Ningú diu res per por de ser inclòs a les mantes llistes negres que corren i no poder tornar mai més a una universitat catalana. Com en el periodisme, l'objectiu és destruir la persona i impedir que algú pugui fer res més en sa vida.


Hi ha dues opcions davant aquesta decadència intel·lectual i cacera de bruixes arbitrària exercida pels abjectes que ens han dut al desastre. D'una banda, hom pot adaptar-se a la decadència, acceptar-la i assumir el nivell descerebral a fi de continuar bellugant-la en la mediocritat de la trituradora. D'una altra, hom pot optar per la retirada i replegar-se al mas simbòlic de tot català, a l'espera d'hores més propícies i brillants mentre es va construint un nou i vell món on la intel·ligència i l'esperit catalans puguin sobreviure l'era glacial del país. Al capdavall, això és el que van fer els coratjosos patriotes que van decidir de romandre a Catalunya durant el plom anihilador franquista. D'aquests pocs refugis, en efecte, va rebrotar Catalunya. Hem de saber fer el mateix en aquesta nova hora zero d'extrema decadència intel·lectual, crisi econòmica i violència social.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook