És una obvietat que la pandèmia està impedint viatjar, si més no com ho fèiem a l'any 2019. També és cert que viatjar no és una activitat racional i que fins i tot determinades maneres de viatjar no són ecològicament sostenibles. Però el que m'agradaria transmetre és que viatjar està en els nostres gens i és una de les senyes d'identitat més profundes i més primitives dels éssers humans.
Es considera que l'origen dels humans va tenir lloc a la gorga d'Olduvai (Tanzània) fa uns 300.000 anys. Des del primer moment els humans primitius van mostrar una gran tendència a desplaçar-se i viatjar de tal manera que aviat van sortir d'Àfrica i van colonitzar tot el planeta. Al llarg de mil·lennis els humans vivíem com a nòmades recol·lectors i caçadors fins que fa uns 10.000 anys el descobriment de l'agricultura i ramaderia i més endavant amb l'origen de les ciutats es van implantar uns models de vida més sedentaris
Però cal dir que el sedentarisme no és natural per als humans, quan no viatgem per necessitat a la recerca d'aliments o millor clima ho fem per fugir de la guerra o epidèmies o simplement per trobar feina i una vida millor. En el món modern, viatjar es manifesta com una necessitat intel·lectual, la figura de l'explorador que cerca conèixer el món o trobar riqueses. Per no parlar de quan fem de turistes doncs tenim ganes de canviar durant un temps de lloc i ens atrau visitar ciutats exòtiques o atractives per la seva arquitectura, gaudir de nous paisatges, cultures, climes o menjars. Difícil pensar en les tan desitjades i necessàries vacances sens contemplar la possibilitat d'algun petit viatget o excursió.
És a dir, viatjar ha constituït i encara constitueix avui dia l'essència del desenvolupament cultural dels humans. La biologia evolutiva ens mostra que els humans som una espècie amb una enorme capacitat adaptativa i la capacitat per viatjar ha estat i és un element essencial. El món dels estudiants, professionals i artistes no podria realitzar-se de la mateixa manera si no es pogués viatjar fàcilment.
Crec sincerament que l'esperança per un món millor rau en la naturalesa mateixa dels viatges, doncs viatjar comporta il·lusions, expectatives, noves coneixences de persones, societats i maneres de viure. Viatjar requereix fe, imaginació, expectatives, desitjos, un tastet de l'inefable. No hi ha res més inoblidable que un viatge que va anar bé i va generar records que perduren per tota la vida.
Esperem doncs que aviat puguem tornar a viatjar i les empreses que ens ho faciliten puguin ressorgir per mantenir aquest tret inequívoc dels humans: viatjar. Això sí, caldrà fer-ho de manera sostenible.
