L’actual sistema educatiu
Alejandra Peinado Pérez - GIrona
El sistema educatiu ha variat al llarg dels anys, patint nombroses modificacions en aspectes singulars i distintius entre els diferents centres escolars. No obstant, ha mantingut moltes de les seves deficiències sense ser capaç de rectificar-les progressivament.
Els estudiants han modificat la seva manera de veure el món i, sobretot, d’aprendre. Actualment, s’ha deixat de banda l’aprenentatge vertader, per devoció, passant a fomentar aquell basat en la memorització constant dels diferents conceptes imposats, sense ni tan sols comprendre’ls. D’aquesta manera, només s’impulsa una poca preparació social cap a àmbits de major responsabilitat, com és una universitat que aspira a formar alumnes derivats a una professió de prestigi. Què passarà quan un metge només sigui capaç de recitar el significat de la malaltia del seu pacient?, i quan un advocat només recordi certs articles legislatius sense saber aplicar-los al cas del seu client? Clarament, aquesta situació només comportarà un baix nivell d’instrucció i una pèrdua de temps per als alumnes i la societat que es troba a la seva disposició.
En conclusió, el sistema educatiu hauria de plantejar-se fer una sèrie de canvis per tal de millorar gradualment fins a assolir un nivell adequat. Conseqüentment, s’aconseguirà una millor preparació estudiantil i, per tant, un ambient escolar positiu i saludable.
Josep Tarrés
Jaume Teixidor - Girona
Ens ha deixat en Josep Tarrés i Fontan, història viva de Girona. Parlar amb ell era sempre una lliçó magistral. Persona afable, sempre atenta, ens vam fer amics per la dècada dels cinquanta. En Josep tenia la seva casa a la placeta del carrer de la Força, molt aprop de Ràdio Girona. Recordo que moltes tardes, amb ell i altres amics, anàvem a berenar al restaurant de la seva família, al peu del Galligants, camí de Sant Daniel...
Era un gironí d’una qualitat incommensurable, ja llavors destacava per la seva defensa aferrissada de la Devesa i el Call Jueu. A disposició de les entitats gironines, protagonista del pessebre vivent al passeig arqueològic, peça cabdal del concurs de flors, poeta, ens traslladava el goig i l’orgull de ser gironins.
Sí, vaig tenir la sort i l’honor de gaudir de la seva amistat. Apassionat i valent, va protagonitzar un dels afers més comentats de la dècada dels 60, en tirar de mala manera la pedra inaugural d’un edifici que s’havia d’aixecar al bell mig de la plaça Pompeu Fabra. També tenim en el nostre record de joventut la residència internacional, el restaurant del call i un llarg etcètera, sempre en favor de la cultura gironina.
Crec que Girona li deu un reconeixement, som molts els gironins que aplaudiríem aquest homenatge.
Carta a Arseni Gibert
Mateu Frigoler Teixidor - Bescanó
Deia la meva àvia que «sempre sortiràs emmascarat si remenes una paella». Em refereixo al seu escrit «El rei del Mambo» aparegut en aquest diari, amb dures crítiques al nostre president Carles Puigdemont. Quan una persona, no vull pas dir de la seva categoria, perquè amb l’escrit que fa, demostra que no en té cap, difama un president català que està a milers de km de distància, i que gràcies al seu partit, no va poder assistir ni a l’enterrament del seu pare, no demostra res més que enveja i covardia. Jo, l’últim any que en Carles Puigdemont va ésser alcalde de Girona, el dia de Sant Narcís, en el bar de l’Auditori li vaig fer notar el meu disgust amb un afer que em va fer emprenyar molt, però li vaig dir a la cara. Ja sé que no era el lloc adequat per dir-ho, i ell amb molta educació així m’ho va manifestar.
Vostè ha viscut tota la vida de la política en un partit de miserables que va estar d’acord amb el perjudici que va representar per a Catalunya el 155. No he entès mai que en les sigles d’aquest nefast PSC hi figuri la lletra C. No deixa d’ésser una burla per a tots els catalans de bona fe. Vostè tot el que diu del meu president, estic segur que no li diria a la cara, com vaig fer jo. El seu escrit està ple d’odi per tots costats. Des de regidor de l’Ajuntament de Lloret de Mar fins a senador, han passat molts anys perquè comenci a agafar una mica de seny. Què hi feia vostè de senador a Madrid, quantes propostes va presentar per al bé dels catalans i els gironins? Segons els seus companys molt poca cosa, esperant això sí, la transferència de cada mes.
El meu poble, Bescanó, va tenir un magnífic senador, en Jaume Casademont (a.c.s.), un home d’empresa honest i treballador, que no va anar a buscar com vostè la remuneració de cada mes. Ell es va presentar per fer un servei al seu país, Catalunya, i demostrar a Madrid la gran vàlua dels empresaris catalans.
Un nou Sant Jordi 2021
LLUÍS TORNER I CALLICÓ GIRONA
Ben entrada ja, la primavera,
/ és arribat el nostre Sant Patró / i tot Catalunya es prepara, / per celebrar-ho, amb il·lusió.
És la gran festa de la cultura, / l’esperit patriòtic i amorós, / del símbols, del llibre i la rosa, / sense oblidar el religiós.
L’any passat, no es va celebrar, / la covid ens mantingué confinats, / sols vàrem poder-hi participar, / a través de mitjans sofisticats.
Enguany, mercès a les vacunes, / tot i que, amb certa prevenció, / hem pogut reprendre la nostra festa, / talment com mana la tradició.
Ens caldrà fer-la extensiva / a tota la gent de la Sanitat, / als malalts de cures intensives, / i les persones que s’ha emportat.
Les roses seran com medicina, / i els llibres, un nostre referent, / envers de la gent que necessita, l’ajut per poder viure dignament.
Que Sant Jordi ens doni l’ajuda / per tornar a viure normalment.
Tot és veritat
ANTÒNIA RIBAS GIRONA
Vull felicitar el Sr. Joaquim Nadal per l’article publicat en aquest diari el passat 9 d’abril. No hi ha números suficients per qualificar-los així que vagi per davant la meva «matrícula d’honor».
Hi afegiria una cosa que he trobat a faltar i potser vostè és més prudent, i seria que, qui no val ni per escalfar la cadira que se’n vagi a fer volar coloms.
Soc una persona de 77 anys nascuda i resident de sempre a Girona.
Mai hem tingut un alcalde/sa que defensés tant la ciutat com els seus habitants fent-nos sentir orgullosos de la nostra ciutat i de qui la governava. Sempre va estar en el moment exacte i en el lloc precís.
Ens toca viure el nefast present i demanar que el futur sigui més beneficiós.
Gràcies per tot, Sr. Nadal
