És cert que l’home (i la dona) és un misteri i per això hi ha moltes coses que no arribem a entendre en les decisions o aficions que tenim.
No entenc que una persona (de fet són milers de persones) per divertir-se, hagi de torturar un animal. El cas dels bous és simptomàtic d’aquesta irracionalitat, que és més gran encara quan els defensors dels bous qualifiquen aquest espectacle com a cultural.
No entenc que aquells polítics que tenen l’oportunitat de posar fre al canvi climàtic i a la fam, no ho facin.
No entenc que la Casa Reial espanyola a la seva web, posin una versió en català i una altra en valencià (però no hi ha cap versió en canari ni en extremeny), tot i que si cliquem una versió o l’altra, només apareixen els títols en la nostra llengua i tota la resta en castellà.
No entenc tampoc les tones i tones de menjar que cada any les llars llacen a les escombraries.
No entenc que la gent que no s’havia volgut vacunar ara ho faci, per tenir el certificat (o passaport COVID) i així poder entrar a gimnasos, hospitals, restaurants i residències de gent gran.
No entenc tampoc que es demani el passaport COVID per entrar a hospitals i restaurants, i als hospitals hi hagi infermers o metges que no s’han vacunat i als restaurants, cambrers que tampoc ho han fet.
No entenc que al Tercer Món hi hagi un índex de vacunació tan baix i no perquè els seus habitants no es vulguin vacunar, sinó perquè no arriba la vacuna a tothom.
No entenc la gent que no s’ha volgut vacunar, quan els metges han demostrat que més del 60% dels ingressats a les UCIs són persones no vacunades.
No entenc el sou tan exagerat dels polítics, quan hi ha tantes i tantes persones que no poden arribar a finals de mes.
No entenc que l’alcalde de Madrid i el Sr. Casado consideressin justificats els xiulets al president Pedro Sánchez, a la desfilada del 12 d’octubre, perquè, segons ells «representan el sentir de la calle», mentre que quan es xiula l’himne espanyol en una final de la copa del rei entre el Barça i el Bilbao, no acceptin que això també representa el «sentir de la calle». Pel contrari, aquests polítics que justifiquen els xiulets al Sr. Sánchez, després amenacin en tancar l’estadi i que el partit es faci sense públic, si es xiula l’himne espanyol.
Potser és que tot això que he dit és un misteri, i per això no ho entenc. O potser no és cap misteri, sinó que és la incoherència humana i la manca de criteri, de rectitud i de solidaritat. Segurament algú em dirà que també és un misteri la Santíssima Trinitat i que no l’entén. I tindrà raó en dir-m’ho. Però també, com he dit al principi: l’home és un misteri. I no pas petit. Potser aquestes coses que no entenc, es produeixen perquè hi ha gent que no pensa el que diu, que no diu el que pensa i que fa el que no pensa ni diu.
Jesús a l’Evangeli ens diu: «Que el vostre llenguatge sigui: sí, quan és sí; no, quan és no» (Mt 5:37). Potser si seguíssim aquest consell de Jesús, les coses anirien d’una altra manera.
