«Viure és molt complicat, però també molt bonic» Josep Massot i Muntaner (1941-2022)
Sabíem que el seu estat de salut era delicat, però encara dimecres passat ens va enviar un WhatsApp que transmetia optimisme: «Moltes gràcies amb retard. Avui m’han donat d’alta per segona vegada i ja soc a Montserrat. Una abraçada.» Per això mateix, en conèixer la mort del P. Josep Massot, l’impacte encara va ser més fort.
En la façana dels Serveis Mèdics de Girona, hi apareix transcrita una citació del Dr. Ciril Rozman (Ljubljana, 1929) que diu el següent: «Només una bona persona pot ser un bon metge». Aquesta fórmula és molt vàlida per a totes les persones del món sanitari, certament, però també ho és, o ho hauria de ser, per a tots els altres professionals, sigui quin sigui l’ofici que exerceixen. A partir d’aquí cal parlar, òbviament, de moltes altres coses, però el que diu el Dr. Rozman hauria de ser un punt de partida indiscutible en qualsevol camp professional: bondat i excel·lència haurien d’anar sempre trenades.
El P. Massot era una persona polifacètica, va publicar desenes de llibres i va signar centenars de treballs sobre temes ben diferents. Un dels gegants de la nostra cultura i llengua. En aquest escrit, però, m’agradaria posar l’accent en la seva condició de persona afable, bona, generosa i senzilla.
El P. Josep Miquel Bausset, que va compartir molts anys d’estada a Montserrat amb ell, ens definia així la seva conversa amb ell: «irònica i afable, amb un gran sentit de l’humor i d’una gran sensibilitat».
Li agradava de dir que tenia amics, molts d’amics, a tot arreu. Amics d’àmbits, ideologies, llocs, tarannàs... ben diferents. «Normalment no tinc mai problemes amb ningú perquè procuro no crear-ne. No en tinc amb ningú i si algú me’n crea, miro de suavitzar les situacions». Allà on fos contribuïa «que la gent s’entengués» i per això moltes vegades havia fet de «mediador».
No sols va fer una feina ingent en molts camps del coneixement, sinó que també va encoratjar, guiar i publicar molts altres estudis o treballs. Es va implicar de manera activa en la gestió de diverses entitats i institucions acadèmiques i culturals. Va ser una constant en la seva trajectòria.
La paraula saviesa sempre sol anar lligada amb senzillesa. Ho personificava perfectament. En podríem trobar molts exemples. Tant en discursos i escrits seus, com en converses de caràcter espontani.
Jordi Manent, coordinador de la miscel·lània d’homenatge que se li va oferir el passat novembre, afirmava fa pocs dies en una entrevista de Mireia Rourera per al Punt Avui que «el pare Josep Massot representa molts valors de Montserrat». Ben cert. No podrà acabar personalment les tasques pendents –deia que en tenia per viure cent cinquanta anys– però sí que ha obert els camins –molts– perquè altres persones les puguin portar a fi. Gràcies immenses, Josep!
